Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona, Tornasol Films Gerardo Herrero, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1985 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, André Grall, MGas FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Olivé MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Carles Santos SO Albert Manera INTERPRETACIÓ Jordi Mollà Doria, vint anys, Pere Ponce Rossell, vint-i-cinc – trenta-cinc anys, Paulina Gálvez Teresa, vint – trenta anys, Laurent Terzieff Doria vell, Serge Reggiani Rossell vell, Walter Vidarte Alejandra la…

L’autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest d' Antoni Fiter i Rossell És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l’autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans

Fundat el 1968 i conegut com a SARC, nasqué com a escissió de la Societat Esportiva de Pesca Marítima La Gavina El primer president fou Josep Maria Rossell Albareda Realitza cursos de submarinisme i participa en campionats de fotografia subaquàtica i en campanyes de recuperació d’objectes de valor del fons marí El 2010 tenia uns 250 socis

Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu

Tot i el subtítol "revista setmanal de sports", dedicava un gran nombre de pàgines a la informació de futbol tant del campionat català com de les competicions comarcals Fou dirigida per Francesc Rossell, però l’ànima de la revista fou Isop , que signava la secció "Minúcies", a tall d’editorial Tenia corresponsalies a Madrid, Bilbao i altres ciutats de l’Estat i de l’estranger Fou un precedent de la premsa esportiva catalanista d’aquella dècada i manifestà la seva missió moralitzadora i catalanitzadora de l’esport Impulsà la Copa Catalunya Sportiva, que disputaven els equips…

La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels futurs guerrillers…

Fundat el 1933 per persones relacionades amb el Teatre Tívoli del carrer Casp, com Antoni Rossell Fou una de les entitats fundadores de la Federació Catalana de Tennis de Taula, el 1935 Gran dominador del tennis de taula en els primers anys de la postguerra, acumulà sis títols de campió d’Espanya per equips en homes 1943, 1946, 1948, 1951, 1954, 1961, un en dones 1943, dues Lligues 1961, 1962, dotze títols catalans masculins per equips 1942, 1943, 1945, 1948-52, 1954, 1959, 1960, 1961, nou de femenins 1942-48, 1951, 1952 i un de Barcelona masculí 1962 Els germans Jordi i Josep…

Creat el 1994, és el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra, acordada pel govern andorrà des del 1997, forma part del Sistema d’Arxius d’Andorra, en què també hi ha la Secció de Gestió de Documents Administratius, l’Arxiu Administratiu, l’Arxiu de Gestió i els Arxius Centrals del Govern Andorrà Des de la seva creació, ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General,…

Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General de les Valls…