Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Würmià
Geologia
Darrera glaciació plistocena de les regions alpines europees.
Fou definida a la vall del riu Würm, afluent del Danubi al SW de Munic Hom ha dividit el Würmià en tres estadis o fases el Würmià I , el Würmià II i el Würmià III És equivalent a la glaciació del Vístula del Nord d’Europa, i de la del Wisconsin de l’Amèrica del Nord
el Cenacle
Estança on Jesús celebrà la Cena amb els apòstols.
Des del s V fou identificada amb l’estança on els apòstols reberen l’Esperit Sant el dia de Pentecosta i al costat de la qual fou edificada, al s IV, una basílica, situada a Sió, fora de les antigues muralles, al costat SW de Jerusalem Al s XIV el Cenacle destruït i reedificat diverses vegades fou reconstruït en estil gòtic per Robert d’Anjou, rei de Nàpols, i confiat als franciscans Al s XVI, a causa de la creença que allà hi havia la tomba de David, passà als musulmans, fins als temps moderns, que deixà d’ésser lloc de culte i adquirí un estatut especial
Hercinià
Geologia
Cicle orogènic iniciat, segons Stille, en el Devonià superior amb la fase bretònica i acabat al final del Permià superior amb la fase pfàlzica.
Aquest moviment orogènic, que plegà els sinclinals carbonífers, anà des de les vores dels geosinclinals a la part axial Les serralades muntanyoses formades per aquesta orogènia presenten dues direccions predominants l' armoricana, de NW a SE a la Bretanya, el Massís Central i el Massís Galaic, i l’anomenada varisca , de NE a SW als Vosges i la Selva Negra La zona occidental de la península Ibèrica és ocupada pel massís ibèric o hespèric, d’edat herciniana, que descriu un gran arc amb una direcció NE a Cantàbria fins una direcció E-SE a l’W del riu Guadalquivir Es divideix en…
Sakkara

La piràmide esglaonada de Djosser, feta construir per Djoser I, segon faraó de la dinastia III
© JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat uns 30 km al SW del Caire.
Era un dels cinc sectors de la necròpoli memfita Els seus monuments van de la dinastia I 3100-2890 aC al període grecoromà 323 aC-395 dC Això en fa el jaciment arqueològic més gran i ric de tots els faraònics i un dels més importants del món Amb una superfície d’uns 12 km 2 , conté les mastabes de sis faraons de la dinastia I onze piràmides, dues de la III l’esglaonada de Djoser I i la de Sekhemkhet, més la tomba del faraó Shepseskaf de la IV, l’anomenada mastabat al-farawn , de classificació difícil, tres de la V les d’Userkaf, Djedkare Isesi i Unas, decorada aquesta per primera vegada amb…
baronia de Montpalau

El castell de Montpalau
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montpalau
, les ruïnes del qual s’aixequen dalt d’una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda, dins el municipi de Pineda (Maresme).
Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El…
Garumnià
Geologia
Formació lacustre del Cretaci terminal i del Paleocè definida al SW de França i als Pirineus.
A la Catalunya mediterrània engloba fàcies comprensives del Maastrichtià fins al Thanetià Als Pirineus meridionals, aquesta unitat és coneguda com a Formació de Tremp
monestir de Fontfreda
Abadia
Important abadia cistercenca llenguadociana (Santa Maria de Fontfreda), al vessant septentrional de les Corberes, al SW de Narbona.
Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…
Flota d’Índies
Història
Combois sota escorta de marina de guerra en què havia d’ésser efectuat obligatòriament tot el tràfic entre la corona de Castella i Amèrica en virtut del monopoli colonial.
Al principi, els viatges eren periòdics anuals del 1543 al 1563, bianuals després, i molt menys freqüents i més irregulars des de la segona dècada del s XVII Teòricament fou vigent fins els anys 1735-40 Aquesta flota oscillà entre les trenta unitats i les cent unitats obria la marxa la nau almirall , i la tancava la capitana les naus mercants eren flanquejades per les de guerra, i el tot era precedit, uns quants dies o setmanes abans, pels avisos , naus més lleugeres que n'anunciaven l’arribada Aquest sistema, destinat sobretot a protegir l’or i l’argent americans principal font d’ingressos…
Musée du Louvre

Piràmide de vidre a l’entrada del Louvre
© Colin Cushman/stock.xchng
Museu
Museu instal·lat a l’antic palau reial del Louvre, a París, a la vora dreta del Sena.
Té la categoria de museu nacional de França i és un dels més grans del món Francesc I, el 1527, féu enderrocar l’antic palau medieval construït per Felip August i encarregà a PLescot i JGoujon 1546 la construcció del nou palau, del qual feren el costat SW del Pati Quadrat La Gran Galeria i la Petita Galeria foren edificades sota Caterina de Mèdici i Enric IV Durant el regnat de Lluís XIII i Lluís XIV, JLemercier i LLe Vau acabaren el Pati Quadrat, i ChPerrault féu la columnata ChPercier i PFontaine projectaren l’ala del carrer de Rivoli, durant el Primer Imperi, i, durant el…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…