Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
pronunciament de Sagunt
Militar
Alçament militar ocorregut a Sagunt (Camp de Morvedre) el 29 de desembre de 1874, en pronunciar-se els generals Arsenio Martínez de Campos i Luis Dabán Ramírez de Arellano, juntament amb un grup de coronels, a favor de la restauració monàrquica d’Alfons XII.
L’alçament tingué lloc malgrat l’opinió contrària de Cànovas del Castillo, que confiava en una restauració mitjançant eleccions Els batallons pronunciats es dirigiren a Massamagrell, on el capità general de València, Ignacio Mdel Castillo, s’hi adherí Alhora s’alçà, a Nules, el general Jovellar des d’aleshores es propagà la revolta per tot l’Estat espanyol i el 31 de desembre es formà a Madrid el primer govern de la Restauració
comtat de Sagunt
Història
Títol concedit el 1888 al comandant de cavalleria i coronel de milícies Josep Maria Romeu i Crespo en record del seu avantpassat, heroi de la guerra del Francès, Josep Romeu i Parras.
Continua en la mateixa família
Museu Arqueològic de Sagunt
Museu
Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt.
Hom hi inicià les colleccions al final del segle XVIII Ha sofert diversos trasllats Reuneix troballes arquelògiques saguntines des de l’Eneolític fins a l’edat mitjana La part més interessant són les colleccions d’època romana i, en especial, l’epigrafia
Braçal
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, fundada el 1989 pel cronista de Sagunt, Jaume Bru i Vidal, que es publica amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa Sagunt i la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana.
La revista té un consell de redacció format per JM Blasco Soriano, M Civera Gómez, M Ferri Ramírez, A Forment Romero, JC Gomis Corell, J Martín Martínez, JA Millón Villena, JM Palomar Abascal, E Rodríguez Cuadros, R Tomàs Llopis i A Vitoria Martí, i un consell assessor del qual formen part reconeguts catedràtics i investigadors com ara F Agües, C Aranegui, E Bono, M Girona, JM Iborra, R Lapiedra, J Michavila, RLl Ninyoles i VM Roselló La publicació, que inclou articles en valencià i castellà, s’estructura en les seccions Estudis, Documenta i Vària bibliogràfica, i dona a conèixer treballs i…
Restauració
El pronunciament del general Martínez de Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, segons un gravat de l’època
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Període de la història d’Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l’abril del 1931, i que correspon al regnat d’Alfons XII (1874-85), a la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902) i al regnat d’Alfons XIII (1902-31).
Hom pot distingir-hi tres etapes La primera 1874-76 és la d’installació i consolidació, i s’inicia amb el pronunciament del general Arsenio Martínez de Campos y Antón a Sagunt la Saguntada, el 29 de desembre de 1874, i la formació, quaranta-vuit hores més tard, del ministeri-regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo , l’home que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquell mateix any, que encarrilà civilment la Saguntada i n'aconseguí la legitimació amb la constitució del 1876 El nou sistema, de grat o per força, incorporà els més importants elements civils la premsa i el…
Altos Hornos de Vizcaya
Economia
Empresa fundada a Bilbao el 1902, per aportació de tres empreses del País Basc.
El seu objectiu social fou l’explotació de les fàbriques de ferro i acer de Barakaldo, Sestao, Echévarri i Sagunt L’any 1940 absorbí la Companyia Siderúrgica del Mediterrani Sagunt i el 1971 la societat anònima Basconia El 1971 creà Alts Forns del Mediterrani com a empresa independent i propietària dels Alts Forns de Sagunt, la qual fou venuda a l’INI el 1978 A causa de les fortes pèrdues que la societat arrossegava des del final del decenni 1970-80, el 1991 passà, conjuntament amb l’Empresa Nacional Siderúrgica ENSIDESA, a ser controlada i gestionada…
Viatge pintoresc i històric d’Espanya
El teatre de Sagunt, segons un gravat del Viatge pintoresc i històric d’Espanya , d’Alexandre de Laborde
© Fototeca.cat
Llibre publicat en francès ( Voyage pittoresque et historique en Espagne
) per Alexandre de Laborde, en dos volums, dividit cadascun en dues parts, apareguts en fascicles a París entre l’any 1806 i el 1820.
La primera part del primer volum s’ocupa de Catalunya, i la segona, del País Valencià i d’Extremadura la primera del segon volum s’ocupa d’Andalusia, i la segona, de Navarra, d’Aragó i de Castella L’obra restà interrompuda per dificultats financeres Laborde s’interessà d’una manera especial pels aspectes arqueològics i artístics, i gràcies als magnífics gravats que acompanyen l’obra —fets sobre dibuixos de Laborde mateix i de diversos artistes que l’ajudaven— hom pot conèixer un bon nombre de monuments que més endavant desaparegueren o canviaren de fesomia Entre el 1974 i el 1975 ha aparegut…
la Tarraconense
Història
Nom donat sovint pels historiadors a la província romana que tenia oficialment el nom de Provincia Hispania Citerior, creada per l’emperador August l’any 27 aC (prenent per base, modificada, l’antiga Citerior del 195 aC), amb capital a Tàrraco (Tarragona).
El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi
tractat de l’Ebre
Història
Tractat establert entre Roma i Cartago l’any 226 aC, repartint-se les zones d’influència, segons el qual l’embocadura de l’Ebre era el límit nord de la zona cartaginesa i sud de la romana.
El fet que Sagunt, al sud de l’Ebre, resistís als cartaginesos, ha donat lloc a una llarga polèmica dels historiadors sobre la responsabilitat de l’origen de la segona guerra púnica i que algun autor modern Carcopino hagi suposat que l’Ebre al qual es refereix el tractat no fos el Xúquer, que aleshores també s’hauria anomenat Ebre
convent jurídic Tarraconense
Història
Nom d’un dels convents jurídics de la Província Citerior o Tarraconense.
El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà