Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Companyia de Santa Bàrbara
Militar
Cos militar auxiliar femení creat pel juny del 1809 a Girona pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic.
El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits A la fi del setge havien tingut cinc baixes
baronia de Santa Bàrbara
Història
Títol concedit el 1799 al capità de voluntaris honrats valencià Fèlix Joaquim Rodríguez de la Encina i Fernández de Mesa.
Continua en la mateixa família
Club de Bitlles Santa Bàrbara
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Santa Bàrbara.
Fundat al maig del 1989, és un dels dotze primers clubs que es registrà a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Fou campió de la Lliga de Tarragona per equips en quatre ocasions 1998, 2003, 2006, 2008 i subcampió en tres ocasions 2000, 2005, 2009 Destacaren José María Martí, campió de Catalunya individual 2008, 2009 i, diverses vegades, millor jugador de la Lliga de Tarragona, i Joaquín Roé, primer classificat de la Lliga de Tarragona 1997, 1998
Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Façana de l' Acadèmia de Belles arts de Sant Carles , València
© Fototeca.cat
Institució dedicada a l’ensenyament de les arts, creada a València el 1753, amb el nom d’ Acadèmia de Santa Bàrbara
, gràcies a la iniciativa d’Ignasi i de Josep Vergara i amb l’ajuda d’alguns regidors del municipi.
Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva installació El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit” Durant el s XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits 1778 i l’ensenyament de l’arquitectura 1790 Fou reorganitzada el 1849 i el 1857 Consta de 27 membres numeraris Fou la més important de la Península després de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid Integrada al començament per…
Gonzaga
Música
Família italiana de mecenes musicals que governà Màntua i els seus territoris des del segle XIV fins al principi del XVIII.
Les primeres notícies sobre la presència de compositors a la cort de Màntua daten de l’època de Lluís II m 1478 El seu net Francesc II m 1519 creà el 1510 una capella permanent a la cort, fet que atragué nombrosos músics Els successors de Francesc II també foren bons mecenes, com ara el cardenal Hèrcules, que tenia la seva pròpia capella, tot rivalitzant amb la de la cort en fastuositat Guiglielmo Gonzaga fou compositor i fundador de la basílica palatina de SantaBàrbara, important centre de producció musical També és notable el patronatge del seu fill Vicenç I, gran…
General Dynamics
Empresa armamentística multinacional dels EUA fundada el 1952.
Amb seu a Falls Church Virgínia, té els antecedents en l’Electric Boat Company 1899, fabricant de submarins militars, i en la fusió d’aquesta amb l’empresa pública Canadair el 1946 Posteriorment ha anat adquirint empreses de tecnologia i aplicacions militars fins a constituir un conglomerat que s’organitza a partir de quatre divisions l’aeroespacial, que fabrica components aeronàutics i que té una important branca en els petits reactors de negocis l’expedicionària, que fabrica tota mena d’elements per a exèrcits amb missions llunyanes, incloent vehicles, logística i munició la…
L’harmonia del Parnàs
Títol de l’edició prínceps de l’obra en vers de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, L’harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l’atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia.
Apareguda a Barcelona el 1703 a l’empara de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, i reeditada el mateix any, l’establiment del text anà a càrrec de Joaquim Vives i Ximénez , Rector dels Banys L’obra inclou una biografia de l’autor redactada per fra Manuel de Vega i de Rovira , Rector de Pitalluga , i un pròleg de Joan Bonaventura de Gualbes , Rector de Bellesguard Els pseudònims rectorals són un clar homenatge a l’autor, més conegut amb el nom de Rector de Vallfogona També hi intervingueren el Rector de Guialmons , el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella , que no han estat…
,
Museu de les Terres de l’Ebre

Entrada principal del Museu de les Terres de l’Ebre
© Museu de les Terres de l’Ebre
Museu
Museologia
Museu d’Amposta inaugurat l’any 2011.
Té l’origen en l’evolució i el desenvolupament del Museu del Montsià, inaugurat el 1983 a l’edifici de les escoles velles d’Amposta, que recollia bàsicament materials arqueològics i etnològics de la comarca provinents de l’antic Museu Arqueològic Territorial de les Terres de l’Ebre, creat el 1956 per conservar les troballes arqueològiques que l’arqueòleg i historiador Francesc Esteve Gálvez i els seus collaboradors del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta efectuaren al llarg dels anys cinquanta i seixanta El Museu del Montsià fou creat per un acord entre l’Ajuntament d’Amposta i la…
setges de Girona

El Gran Dia de Girona (19 de setembre de 1809), de César Álvarez Dumont (1890)
© (CC0)
Història
Nom amb el qual són coneguts els tres setges a què fou sotmesa la ciutat de Girona durant la guerra del Francès per part de les tropes napoleòniques.
Deixada de banda, inicialment, per les forces napoleòniques, Girona fou encerclada el 20 de juny de 1808 per una força de 5000 homes comandada pel general Duhesme però, malgrat el mal estat de les fortificacions, els 300 soldats del regiment Ultònia, amb l’ajut de la població civil, assoliren de rebutjar els atacs L’endemà Duhesme es retirà a Barcelona, on reorganitzà les forces i preparà un segon setge —amb 6000 homes, als quals se n'afegiren 5000 de manats per Honoré de Reille —, iniciat el 22 de juliol de 1808 Els gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i pel sometent de l’…
Mestre d’Olzai
Pintura
Nom amb què hom designa el pintor anònim, de formació valenciana, autor del Retaule de la Pestilència (segona meitat del s XV) de la parròquia de Santa Bàrbara d’Olzai (Sardenya).