Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
baronia d’Eroles
Història
Jurisdicció senyorial que des de la fi del s XI pertanyia als Eroles, feudataris dels comtes de Pallars.
Passà als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas i als Oriola-Cortada Comprenia, a més d’Eroles —cap de la baronia—, Montllobar, Sant Adrià, Alsamora, la Vileta, Gurp, la quadra de Cabiserans i Morrebeig Fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, àvia del baró Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
La Igualdad
Història
Sindicat que reuní els obrers del calçat de Palma, Mallorca, (1892-1936).
En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc Les principals vagues que sostingué foren les de març…
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per força han de…
Universitat de Barcelona
Façana de la Universitat de Barcelona (1863-89), obra d’Elies Rogent i Amat
© Arxiu Fototeca.cat
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’ Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat poc després a instàncies del cardenal i bisbe de Lleida Antoni Cerdà El 1488…
concili de Trento
Dinovè concili ecumènic, que celebrà 25 sessions durant els anys 1545-47, 1551- 52 i 1562-63, sota els pontificats de Pau III, Juli III i Pius IV.
Hi enviaren com a legats, successivament, els cardenals Del Monte, Cervini i Pole Crescenzi i els bisbes Pighino i Lippomani i els cardenals Gonzaga, Seripando, Hosius, Simonetta, Hohenems, Morone i Navagero En fou secretari Angelo Massarelli, que deixà escrit un important dietari Instat repetidament per Carles V al papa Climent VII, aquest s’obligà a convocar-lo per la pau de Barcelona 1529, alhora que es comprometia a coronar-lo emperador Pau III el convocà a Màntua maig del 1537 i després a Vicenza octubre del 1537, bé que l’escassa presència episcopal i la negativa luterana de participar-…