Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Col·legi de la Presentació
Institució fundada (1550) a València per l’arquebisbe Tomàs de Villanueva per a la formació de sacerdots.
Les seves constitucions foren reformades per Martín de Ayala 1702 Afectat pels bombardeigs de la guerra del Francès, fou reconstruït el 1813 en estil neoclàssic, i la seva façana reformada el 1928 segons models castissistes L’edifici fou enderrocat el 1960 i substituït per un de més modern, en una part del qual subsisteix la institució
Viage literario a las iglesias de España
Literatura
Obra històrica monumental, en vint-i-dos volums, composta per Jaume Villanueva i Astengo i publicada a Madrid —i, bé que no consta, impresa a València— entre el 1803 i el 1852.
Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents…
,
Chronicon Rivipullense II
Historiografia catalana
Nom que rep un cronicó localitzat per Jaume Villanueva (Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, p. 70, 191 i 206; vol. XVIII, p. 244-247) al convent dels carmelitans descalços de Barcelona, pertanyent a la família de manuscrits ripollesa i conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 588).
Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació…
Álvarez de Toledo
Família de la noblesa castellana.
Descendeix d’Illán Pérez, algutzir major de Toledo 1139 A aquesta família pertangueren els comtes d’Oropesa i els ducs d’Alba o d’Alba de Tormes Els ducs d’Alba incorporaren el comtat de Lerín, els marquesats de Villanueva del Río, El Carpio i Eliche, el ducat de Montoro i el comtat-ducat d’Olivares, entre d’altres Una branca d’aquesta família rebé els marquesats de Villafranca del Bierzo i de Villanueva de Valdueza, el ducat de Fernandina i el principat de Montalbán i incorporà el marquesat de Tavara, el comtat de Villada i els ducats de l’Infantado i Lerma, amb llurs annexos El 1685…
Andalusià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè superior marí (Neogen, Cenozoic), situat damunt el Tortonià i sota el Pliocè inferior (Tabanià o Zanclià).
L’estratotip és als voltants de Carmona i al N de Villanueva del Río Sevilla
Vita Sancti Ermengaudi episcopi Urgellensis
Historiografia catalana
Obra escrita en llatí que tracta de la vida d’Ermengol, bisbe d’Urgell († 1035).
Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de…
Hictosa
Història
Pretesa diòcesi de l’època visigòtica situada, segons algunes antigues llistes de diòcesis de la Tarraconense, entre Ilerda i Dertosa.
Villanueva la situava, basat en documents dels ss X i XI, prop de Barbastre-Tolva, i altres cap a Roda de Ribagorça avui hom creu que aquesta denominació sorgí d’una mala lectura del nom de Dertosa
marquesat de Montnegre
Història
Títol concedit el 1706 pel rei arxiduc Carles a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d’Espuny.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular
Portocarrero
Família noble castellana, originària de Portugal.
Fundada al s VIII, assolí la possessió de Porto Carrero, a Portugal, de la qual prengué el nom Un dels seus membres, Juan Rodríguez Portocarrero, emigrà a Castella, on rebé la senyoria de les tercias de Toro 1396 Els seus descendents foren marquesos de Castrillo i entroncaren, entre altres, amb les cases de Moguer, Villanueva del fresno i Medellín
Club Esportiu FiS El Prat

Jesús Collado Alarcón, del Club Esportiu FiS El Prat, en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008
Club Esportiu FIS El Prat
Esport general
Club poliesportiu del Prat de Llobregat per a persones amb discapacitat física.
Centrat preferentment en la natació, participa en el Campionat de Catalunya de natació adaptada i ha organitzat alguna prova de la Lliga Catalana Alguns dels seus nedadors participen en competicions d’àmbit internacional En destaca Jesús Collado Alarcón, medallista als Jocs Paralímpics de Sydney, i Víctor Villanueva, campió d’Espanya en diverses ocasions Fa ús de la piscina Sagnier del Prat de Llobregat També practica basquetbol en cadira de rodes, voleibol, atletisme, halterofília i boccia Disposa d’una secció per a persones amb paràlisi cerebral