Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Abū-l‘Afiya
Família de jueus sefardites dels s. XII-XIII a la qual pertanyeren el cabalista Abraham Abū-l-‘Afiya, el cortesà Ṭodros ben Yĕhudà ha-Urí Abū-l-‘Afiya i el talmudista Abū-l-‘Afiya Meir ben Ṭodros ha-Leví.
Tots quatre foren poetes notables
batalla d’Abū Qīr
Història
Militar
Batalla naval lliurada el primer d’agost de 1798 a la rada d’Abū Qīr, localitat egípcia a l’E d’Alexandria, durant la qual la flota britànica de Nelson destruí l’esquadra francesa comandada per l’almirall Brueys.
Aquesta victòria assegurà a la Gran Bretanya el domini de la Mediterrània L’any següent 25 de juliol Napoleó derrotà els turcs en aquesta població, en la qual restaren tropes franceses fins al desembarcament de les tropes britàniques del general Ralph Abercromby, el 1801
Agrupació Barris Units
Partit polític
Partit local de Vic inscrit a l’abril de 1999, promogut per Jorge Jové, Juan Bou i Eugeni Bancells.
En les eleccions municipals d’aquest any, amb Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué 2478 vots 17,8% i 4 regidors
Ibn Zuhr
Medicina
Família andalusina originària de Xàtiva, estirp de metges il·lustres.
Entre els més importants d’aquests cal esmentar Abū Marwān 'Abd al-Malik , Abū-l-'Alā’ Zuhr, Abū Marwān ibn Zuhr
batalla d’Écija
Història
Militar
Fet victoriós dels benimerins sobre els castellans (1275).
La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla
OVNI
Festival i arxiu de vídeo crític i social que hom celebra a Barcelona des del 1993.
Coordinat per Toni Serra Abu Ali, Joan Leandre, Simona Marchesi i Rosa Llop amb la intenció de facilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies a través d’estratègies diverses documental independent, videoart i arqueologia dels mitjans de comunicació de massa Amb tretze edicions celebrades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, l’arxiu aplega més de 2000 documents audiovisuals, de consulta lliure a internet
Banū Ǧahwar
Família àrab cordovesa (1031-68).
El membre que li donà nom, Abū-l-Ḥazm ibn Ǧahwar, destronà el darrer califa, Hišām III Sota la seva direcció, una assemblea de principals abolí el califat i establí la república municipal al terme de Còrdova Després de mantenir una lluita continuada amb els abbadites sevillans per detenir la supremacia àrab a la península Ibèrica, els abbadites acabaren la dinastia i s’empararen temporalment 1068 de la ciutat de Còrdova
setge de Peníscola
Història
Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó el 1225.
Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abū Sa'īd al-Raḥmān que aquest li pagaria un tribut en canvi de l’alçament del setge El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalanoaragonesa
Banū Zīrī
Tribu berber de la branca sanhaja
.
Els seus membres contribuïren a salvar l’imperi fatimita de la revolta d’Abū Yazīd el 944 i foren recompensats 973 amb el govern del Magrib oriental, que havien de defensar enfront dels berbers zenāta Establiren llur capital a Al-Mahdiyya Tunísia i gaudiren de prosperitat fins que, passats a la sunna 1050 i, per tant, reconeixent el califat abbàssida, foren vençuts i llurs dominis foren devastats pels beduïns Banū Hilāl i Banū Sulaym, al servei dels fatimites A la caiguda d’Al-Mahdiyya 1148 davant els normands, la seva influència era ja mínima Els zírides d’Al-Andalus s’havien donat a…
Premi Internacional Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Entitats culturals i cíviques
Guardó atorgat anualment, des del 1989, per la Generalitat de Catalunya per distingir les persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
El premi està dotat amb 80000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies Guardonats 1989 Karl Raimund Popper 1990 Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām 1991 Jacques-Yves Cousteau 1992 Mstislav Rostropovič 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza 1994 Edgar Morin 1995 Václav Havel i Richard von Weizsäcker 1996 Yaşar Kemal 1997 Amartya Kumar Sen 1998 Jacques Lucien Jean Delors 1999 Doris Lessing 2000 Abdallah Laroui 2001 Andrea Riccardi 2002 Harold Irving Bloom 2003 Nawal el-Saadawi 2004 Sari Anwār Nuṣaybah i ‘Amos Oz 2005 Claude Lévi-Strauss 2006 Pere Casaldàliga i Pla 2007 Edward…