Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Unió Acadèmica Internacional
Federació d’acadèmies de més d’una trentena de països, que duu a terme obres col·lectives referents a les ciències filològiques, arqueològiques i històriques, i a les ciències morals, polítiques i socials.
Fou creada el 1919 i té la seu a Brusselles Entre les seves empreses, que voregen la quarantena, cal esmentar el Corpus Vasorum Antiquorum , el Diccionari del llatí medieval, la Tabula Imperii Romani , el Corpus Philosophorum Medii Aevi , els Monumenta Musicae Byzantinae , el Corpus Vitrearum Medii Aevi , el Corpus dels Trobadors, les Antiguitats precolombines, les Fontes Historiae Africanae , el Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae , el Corpus de manuscrits literaris coptes, etc, en algunes de les quals participa l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Unió des dels seus inicis
Xarxa acadèmica i d’investigació europea
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica creada per a interconnectar universitats i centres de recerca europeus i de zones properes a l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Començà a funcionar el 1984 i està integrada en la xarxa Bitnet , que és el seu equivalent nord-americà, i per això se sol parlar de la xarxa Earn/Bitnet Té passarelles que li permeten la interconnexió amb altres xarxes, com ara la xarxa Iris d’universitats espanyoles o internet
Centre de Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Institució acadèmica fundada l’any 1915 i vinculada a la Diputació de València.
L’any 1978 canvià el nom pel d’Academia de Cultura Valenciana A instàncies del diputat catòlic Joan Pérez i Lúcia, el 1913 se’n promogué el projecte, que tenia com a model l’Institut d’Estudis Catalans, i com a referent més llunyà, l’École des Hautes Études de París La iniciativa rebé el suport, entre altres associacions, de Lo Rat-Penat, del Centro Regional Valenciano i de la Joventut Valencianista de Barcelona El 1914 una comissió de diputats provincials valencians visità l’IEC El mateix any, l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy accedí a la presidència de la Diputació de…
Academia Platonica
Institució acadèmica florentina promoguda per Cosimo de Mèdici.
Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…
Eduroam
Electrònica i informàtica
Servei de connexió sense fils utilitzada per la comunitat acadèmica internacional.
Els usuaris de les institucions adherides tenen la possibilitat de desplaçar-se entre els diferents centres i disposar de connexió sense fils, emprant tecnologia WIFI, autenticant-se amb el mateix nom d’usuari i contrasenya que s’utilitza en el centre o institució a la qual es pertany
Acadèmia Medicopràctica de Mallorca
Reial cèdula d’aprovació de la constitució i estatuts de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1789)
© Fototeca.cat
Medicina
Institució fundada a Palma per la Societat Econòmica d’Amics del País, de Mallorca, el 1787, amb l’objecte d’observar les malalties ‘‘esporàdiques, endèmiques i epidèmiques’’ i fer investigacions sobre la història natural i mèdica.
Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa
Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
Agronomia
Nom que recuperà, l’any 1987, l’Escola d’Agricultura.
L’any 1989 es firmà un nou conveni d’adscripció i de collaboració acadèmica amb la UPC Des de l’1 de juliol de 1999, l’escola forma part del Consorci Escola Industrial de Barcelona CEIB, constituït per la Diputació de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Generalitat de Catalunya Després de més de 90 anys al recinte de la fàbrica Batlló, l’escola es traslladà al campus de Castelldefels de la UPC
Universitat de Solsona
Institució d’ensenyament superior creada el 1620 per una butlla del papa Pau V quan erigí en Universitat Literària el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de Solsona, creat el 1615 pels dominicans en el convent que fundaren a Solsona.
Fou regentada pels dominicans, i podia conferir graus que valien al Principat de Catalunya i a Mallorca S'hi formaven els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846 Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida per Felip V i agregada a Cervera per decret de l’11 de maig de 1717 Continuà com a collegi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835
Institut d’Estudis Catalans
Primera sessió de l'Institut d'Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…
Centre de Cultura Valenciana
Corporació acadèmica radicada a València, constituïda el 1915 sota el patrocini de la diputació provincial.
En un primer projecte 1913, promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d’haver estat una rèplica, a escala regional, de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzada per l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d’un principi en una institució provinciana, merament “condecorativa”, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria Ja el 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l’opuscle El Centre de Cultura Valenciana , que en denunciaven el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres El 1928 començà a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina