Resultats de la cerca

Tenia per objectiu “propalar i afermar pertot arreu els ideals que propugnen la reconstrucció moral i política del País Valencià” Dirigents Pere Mira Noguera, Elies Martí i Llorenç Buades Mantingué la seva activitat durant la Guerra Civil

Des del 1933, i sota la presidència de Joaquim Reig, es convertí en la plataforma bàsica de l’anomenat “valencianisme totalitari”, que pretenia de reunir les múltiples tendències d’opinió valencianistes, les quals haurien de subordinar així llurs diferències polítiques a un valencianisme neutre i essencialment nacionalista, línia que es mostrà més i més com una orientació de dreta, que la creixent i pública vinculació de Reig amb la Lliga posava en relleu Fracassada, de fet, aquesta temptativa per la violenta oposició dels valencianistes d’esquerra i singularment per l’Agrupació Valencianista…

En l’actualitat està composta per una cinquantena de nois procedents de tot Catalunya, que, juntament amb els estudis musicals, cursen els estudis de primària i secundària Inicialment els nois residien al monestir, fins que, amb l’objectiu de facilitar l’accés de nous alumnes, el 2005 l’Escolania posà fi al règim d’internat obligatori per als escolans Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’Escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia En aquest camp cal fer…

Dirigida per Josep Planas i Argemí 1904-48, Adolf Cabané i Pibernat 1948-75, Francesc Olivella i Company 1975-77, Edmon Colomer i Soler 1977-1980, Jordi Colomer i Soler 1980-82, Josep Colomer i Somoza 1982-89, Gregorio Salvador Rodríguez 1989-2000, Joan Martínez Colàs 2000-05, Llorenç Castelló i Garriga 2005-13 i Francesc d’Assís Pagès des del 2014 L’Orfeó de Sabadell constituí la primera entitat artística i musical de Sabadell Ha actuat a diverses poblacions catalanes, de l’Estat espanyol i d’altres països europeus, respectivament, i també als Estats Units Organitza diverses activitats…

Fundat a l’estiu del 1951, la seva activitat principal fou el patinatge artístic i de velocitat i l’hoquei sobre patins, tot i que també tingué una secció de basquetbol Durant la dècada de 1950, l’equip d’hoquei sobre patins jugà en la primera divisió del Campionat de Catalunya, màxima categoria de l’època Alguns dels seus membres més destacats foren Josep Llinàs i Pere Torras Competia a la terrassa del teatre Apolo, al carrer Nou de la Rambla Desaparegué l’any 1971, tot i que els integrants de la secció de patinatge de velocitat crearen l’Hospitalet Patí Club

Ben aviat s’hi adheriren l' Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes L’agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal Amb la Segona República i a través del seu portaveu Avant intentà l’obtenció d’un Estatut d'Autonomia del País Valencià El 1932 convocà la…

Fundat el 1992, nasqué a partir del Grup de Majorettes i Banda Musical de Blanes, creat l’any 1972 Durant la dècada de 1980 introduí el twirling a l’Estat espanyol i Pere Comas, director del grup en aquella època, en fou un dels impulsors El 1992 s’afilià a la Federació Mundial de Twirling Baton WBTF i a la Confederació Europea de Twirling Baton CETB Guanyà en nombroses ocasions el Campionat i la Copa de Catalunya i d’Espanya de twirling Participà en competicions d’àmbit europeu i mundial, on competí en les disciplines de grups i equips Aconseguí la medalla de bronze en la modalitat de grups…

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad…