Resultats de la cerca

Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme  en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circums­tàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors  i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…

Cada volum contenia, a més d’un calendari, una miscellània literària, en la qual participaren molts escriptors insulars Joan Alcover, Miquel Ferrà, Rosselló de Son Forteza, Salvador Galmés, etc i d’altres com Josep Carner, Carles Riba, Joaquim Ruyra, etc A partir del 1924 inserí una crònica de les activitats culturals mallorquines, ampliada, des del 1931, als esdeveniments polítics

Tanmateix, des del 1921 fins al 1927 sortí amb el títol d’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó i des del 1928 fins al 1938 i els anys 1950 i 1951, sota el títol Almanac Català Rossellonès S’editaren un total de 19 números, en els quals es publicaren alguns treballs de caràcter històric i etnogràfic de Juli Delpont, Josep Sebastià Pons, Horace Chauvet i Carles Guardó

Fou l’òrgan principal del Felibritge i es proposà d’iniciar el lector en la història del país i en la renaixença literària del provençal Mistral hi publicà nombrosos treballs, en prosa i en vers, i contribuí a donar-li l’estil peculiar, l’anomenada “prosa d’Armana”

Fou instituït per Teodor Llorente i Olivares, director del diari i l’almanac fins la seva mort 1911, a qui succeí 1911-49 el seu fill Teodor Llorente i Falcó després n’han tingut cura altres periodistes Crònica de fets, noms i notícies de València, amb esdeveniments polítics, econòmics, institucionals, culturals, esportius —des del principi del s XX—, notes de societat, informacions quotidianes, festes, etc, té caràcter eminentment local només s’hi esmenten els esdeveniments generals que apareixen integrats dins la societat valenciana També fa referències a la província i, en menor proporció…

Aquell mateix any començà a encarregar-se de la publicació de l’almanac nàutic Connaissance des Temps , i posteriorment començà a publicar un anuari 1796, unes efemèrides nàutiques 1889, unes efemèrides aeronàutiques 1935 i, d’ençà del 1977, publica l' Encyclopédie Scientifique de l’Univers

Fundat pel periodista Antonio G Hermosa, edità trenta-quatre números i un almanac Suspès a causa de la seva crítica social —era autoritzat només per a temes literaris—, fou substituït per El Pájaro Azul , editat fins al final del 1862, any en què el seu creador fou confinat a Lleida

Dirigit primer per Simó Alsina i Clos —s’encarregà de la part artística Ramon Escaler—, posteriorment en foren directors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas Hi collaboraren, entre altres, Conrad Roure, ABori i Fontestà, FUbach i Vinyeta, etc Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907 A partir del 1890 publicà anualment un “Almanac”

Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb “La Autonomía” 1884 i, sobre la Institución Mallorquina de Enseñanza, amb “El Isleño” i “El Palmesano” 1885 Des del 1887 en fou director Antoni M Alcover i prengué un to integrista A la segona època fou dirigit per Artur Sarmiento, Bartomeu Singala i Francesc Antich Desaparegué davant l’oposició de la jerarquia eclesiàstica Publicà un almanac i un suplement literari 1880-86

Illustrat per Tomàs Padró, hi collaboraren els redactors d' Un Tros de Paper RRobert, CRoure, EVidal i Valenciano entre molts altres Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc Sortí fins el 1874 i gaudí d’una gran popularitat se'n tiraven, el 1868, més de 300 000 exemplars