Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Escola Mallorquina
Nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX, especialment el grup de la revista La Nostra Terra, i dels primers anys de la postguerra, les característiques comunes dels quals s’anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950.
Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l’Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica, traduïda externament en el rigor acadèmic de la forma li interessà per damunt de tot l’art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia, de la temàtica limitada i sovint paisatgista i del to expressiu volgudament mesurat, sense violències ni audàcies Aquesta perfecció formal dels versos i l’humanisme clàssic i mediterrani que hi ha…
Reis d’Orient
L’adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip (1530)
© Fototeca.cat
Nom donat tradicionalment als mags que segons l’evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per una estrella.
Dintre la visió crítica dels evangelis de la infància , llur historicitat resta posposada al sentit teològic de la narració el messianisme de Jesús és reconegut pels humils pastors i pels pagans mags, no pas pel judaisme oficial Herodes i sacerdots La localització d’Orient és prou vaga, sobretot si hom l’entén com el moment d’alçar-se l’estel guiador Llur nombre, fixat tardanament en tres, es basa en el triple do —or, encens i mirra—, que fonamenta semblantment la denominació de reis, per la clara referència a alguns salms on són reis els qui presenten aquestes ofrenes al nou…
Castelldefels Hockey Club
Hoquei sobre herba
Club d’hoquei sobre herba de Castelldefels.
Fundat el 1967 sota el lideratge de Francisco Núñez, desaparegué durant la segona meitat de la dècada de 1980 arran del descens de l’equip sènior masculí de primera divisió catalana Alguns dels seus integrants anaren a l’altre club de Castelldefels, l’Olímpia El 2007 es refundà donant molta més importància als equips femenins Disposa d’equips en totes les categories
Wandervögel
Història
Moviment de joves alemanys, fundat per Karl Fischer el 1896, que tenia per finalitat cercar una renovació de la vida mitjançant l’aproximació a la natura.
Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946
Arlequí

Arlequí Dibuix de Nicolas Bonnart, en Recueil des modes de la cour de France (vers 1680)
(CC0 1.0)
Personatge de la Commedia dell’Arte, els precedents del qual poden ésser rastrejats a les farses llatines, i que tipifica un criat vingut de Bèrgam, gandul, murri i sempre afamat.
La seva mímica i la seva gesticulació, que poden arribar fins a l’acrobàcia, el seu vestit fet de peces de tots colors, sovint triangulars, el barret, la mitja màscara negra i l’espasa de fusta anaren fixant una fisonomia que al segle XVIII prengué una forma definitiva Fent-se més subtil i refinat, passà a França —principalment amb Marivaux— i a Anglaterra, on protagonitzà les anomenades arlequinades
Societat del Born
Entitat recreativa fundada el 1840 per Sebastià Junyent i Comes, al barri barceloní del Born.
La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes entorn de la cerimònia grotesca de l’enterrament d’un ninot el rei Carnestoltes s’anaren afegint altres diversions, com l’entronització del rei en començar les festes, els balls, les processons i, posteriorment 1857, l’arribada del rei per ferrocarril La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina