Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Persona i Comunitat
Història
Moviment fundat a França (1943), i després a Catalunya (1964), que, amb referència al personalisme comunitari de Mounier, cerca la formació global de l’home a cada moment de la seva evolució, a través de la crítica de les seves opcions fonamentals, tant en el pla personal i familiar, com social, polític, ideològic i religiós.
Ricard Pedrals en fou l’introductor i n'ha estat el principal animador a Barcelona
Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació
Organisme successor del Front de Joventut Catalana, creat per lluitar contra la colonització del Rosselló.
El principal animador fou l’advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, La Falç set números A la fi del 1972 el succeí l’ Esquerra Catalana dels Treballadors
Grup dels Cinc
Música
Grup musical rus (anomenat Magučaja Kučka, ‘poderós petit grup’) constituït el 1860 a Peterburg, integrat per Balakirev, K’ui, Borodin, Rimskij-Korsakov i Musorgskij, a fi de continuar l’obra de depuració de la música russa iniciada per Glinka i Dargomyžskij.
Balakirev en fou el creador i animador Propugnaren el “retorn a la terra”, atrets per la riquesa del folklore rus, i adoptaren una actitud de combat contra l’academicisme i el cosmopolitisme de tendència occidental Llur màxima activitat fou en 1860-71
El Once
Setmanari
Setmanari esportiu d’humor, publicat a Barcelona des del 24 de gener de 1945 al 29 de gener de 1968.
Bé que en castellà, fou continuador de la fórmula de Xut Fundat i dirigit per Valentí Castanys, tingué en aquest el seu principal animador Hi collaboraren els dibuixants Moreno, Roca, Puigmiquel, Tinet, Mestres i altres, així com els periodistes Manuel Amat, Antoni Ollé i Bertran, Celestí Martí i Farreras i Andreu Avellí Artís La mort de Castanys representà la davallada del setmanari, que ja havia deixat d’interessar en part el gran públic Els últims anys 1965-68 fou dirigit pel periodista Guillermo Sánchez
Les Arts i els Artistes
Associació artística fundada a Barcelona l’any 1910.
Aplegà un nombre variat d’artistes, entre els quals cal destacar Ricard Canals, Josep Aragay, Domènec Carles, Enric Casanovas, Joan Colom, Feliu Elias, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Iu Pasqual i Joaquim Sunyer Isidre Nonell només hi participà en la primera exposició 1910 En fou animador, com a secretari, Francesc Pujols Organitzà exposicions collectives i conferències i publicà una collecció de monografies titulada també “Les arts i els artistes” El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista exaltació de l’esperit mediterrani i…
Grups d’Acció Revolucionària Antifeixista
Història
Coordinadora de grups autònoms armats i de caràcter llibertari sorgida a Barcelona a mitjan dècada de 1970.
Es constituí com a reacció a l’empresonament de Salvador Puig Antich i la dissolució del Moviment Ibèric d’Alliberament, al 1973, amb l’objectiu de realitzar accions violentes en solidaritat internacional amb la situació dels presos polítics del franquisme Els GARI enllaçaven cèllules de l’Estat espanyol i francès, però totes les seves accions tingueren lloc exclusivament fora de territori espanyol L’acció més cèlebre atribuïda als grups fou el segrest del gerent del Banc de Bilbao a París, Baltasar Suárez, al 1974 El principal animador dels GARI fou Jean Marc Rouillan, activista…
La Paraula Cristiana
Portada del primer número de La Paraula Cristiana
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a Barcelona des del 1925 fins al juny del 1936.
Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols,…
Centre d’Estudis Francesc Eiximenis
Entitat cultural i religiosa fundada a Barcelona el 1961, com a conseqüència de la transformació de la Secció d’Estudis de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
.
El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intellectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat Agrupa intellectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya N'han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni MGüell Josep MBardés, que en fou l’animador inicial, n'ha estat sempre el consiliari El 1984 obtingué la personalitat jurídica civil, i el 1996, sota la…
La Gauche Divine
Sociologia
Denominació del conjunt de joves artistes, professionals liberals i intel·lectuals barcelonins que freqüentaven la discoteca Bocaccio de Barcelona entre finals dels anys seixanta i finals dels setanta.
El periodista Joan de Sagarra ideà, en clau irònica, la denominació que emprà en un article i que posteriorment perdurà Fou el fundador i animador del local Oriol Regàs , que l’obrí l’any 1967 Els seus assidus formaven un conglomerat heterogeni que tenia, però, en comú, l’extracció social benestant, un posicionament genèricament d’esquerres, l’esperit hedonista i lúdic que es corresponia a un cert aire de provocació contra el franquisme imperant, la vocació cosmopolita i l’exaltació de la desinhibició i la creativitat Tot i que no constituí un moviment en sentit estricte, en…
Mirador

Número 1 del setmanari Mirador (31 de gener de 1929)
Setmanari
Setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado el 13 de gener de 1929.
Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d’espectacles…