Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ANSA
Periodisme
Sigla amb què és coneguda l’Agenzia Nazionale Stampa Associata, la més important de les agències de notícies italianes d’informació general.
Fundada el 1945, té la central a Roma
Escola de Bàsquet Nacho Solozábal
Basquetbol
Escola de basquetbol de Barcelona.
Fundada el 1993, fou impulsada pels antics jugadors Pedro César Ansa i Ignasi Solozábal, que n’és el director tècnic, en collaboració amb la Federació Catalana de Basquetbol i l’Ajuntament de Barcelona El seu principal objectiu és fomentar la pràctica del bàsquet a través de l’ensenyament entre els més joves Utilitza les installacions dels centres esportius municipals Nova Icària, Estació del Nord i Marítim Aposta per la no-participació dels seus alumnes, d’entre sis i catorze anys, en competicions oficials Les seves activitats es complementen amb la realització anual d’un campus…
baronia de Sant Vicenç dels Horts
Història
Jurisdicció senyorial adquirida per compra el 1411 pels Ballester, cognomenats Bellera; passà a llurs successors els Luna, els Ansa, els Ivorra, els Copons, marquesos de la Manresana, i els Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà.
Al començament del s XIX era oficialment considerada títol del regne
Erill
Armes dels Erill
Llinatge feudal establert al castell d’Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça), d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…
arqueologia medieval
Historiografia catalana
Ciència renovada a mitjan segle XX que, amb una metodologia pròpia, tracta de perfeccionar el coneixement de la història dels segles V al XV, aportant-hi, per mitjà d’excavacions, els elements materials que completen els testimonis escrits i proporcionen una nova visió de la vida quotidiana d’aquells segles.
Si bé des del segle XIX es practicava a Europa una arqueologia descriptiva de l’art, proporcionant estudis de monuments i objectes preferentment religiosos de l’Edat Mitjana, com les peces de la indumentària litúrgica o bé els altars, les sepultures, les creus, els calzes, etc —cal remarcar la publicació de l’obra de mossèn Josep Gudiol i Cunill Arqueologia Sagrada 2 vol, publicats respectivament el 1902 i el 1930 i altres articles i fulletons sobre aquest tema—, en finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, diverses nacions europees es veieren obligades a replantejar-se la reconstrucció…