Resultats de la cerca

Nasqué com a servei de manteniment i suport als vaixells oceanogràfics Hespérides i García del Cid Més endavant es féu càrrec de la gestió integral de la base antàrtica Joan Carles I Inicialment adscrita a l' Institut de Ciències del Mar , es convertí en una unitat independent el 2000 en traslladar-se de l’antic centre davant la platja de Sant Sebastià de Barcelona al nou edifici al costat del Port Olímpic de la mateixa ciutat

El científic Andrei Kapitsa apuntà al final de la dècada de 1950 la possible existència d’un gran llac d’aigua dolça sota la base antàrtica soviètica Vostok Científics russos i britànics en confirmaren l’existència el 1996 El llac és sota una capa de gel de 3600 m, té una superfície de 15690 km 2 i una fondària mitjana de 344 m Al febrer del 2012, científics russos aconseguiren per primera vegada perforar el gel fins arribar a l’aigua d’aquest llac subglacial

Inaugurat oficialment el 2001, es constituí a partir de l’Institut de Ciències del Mar, que havia estat emplaçat a l’antic aquari de la Barceloneta, ja desaparegut, i la Unitat de Tecnologia Marina, de nova formació Actualment es troba situat en un edifici de nova construcció al costat del Port Olímpic de Barcelona El centre també proveeix la comunitat científica d’un ampli ventall d’installacions de recerca biblioteca especialitzada, zona d’aquaris experimentals, estació receptora d’imatges de satèllit, així com de suport logístic i tecnològic a la recerca oceanogràfica i a la base …

Té una eslora de 107,6 m Construït el 2005, fou finançat pel ministeri de defensa francès i l’Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer IFREMER El Service Hidrographique et Oceanographique de la Marine SHOM i l’IFREMER se'n reparteixen l’ús És un vaixell de recerca pluridisciplinària, amb capacitat per a portar i operar minisubmarins del tipus Nautile o vehicles submarins de control remot ROV, com el Victor 6000 El seu port base és Brest El nom d’aquest vaixell és en honor al vaixell que el comandant Jean Baptiste Charcot féu servir per a explorar la zona antàrtica…

Aquestes emissions tenien el suport econòmic de comerciants i industrials catalans residents i també, però de manera secundària, es nodrien d’aportacions econòmiques dels oients L’emissió pionera fou la de Buenos Aires, el 4 de novembre de 1928, a ràdio Prieto, adreçada a l’audiència catalana, promoguda per Joan Ferrer i Bigatà fou una de les primeres audicions de la radiofonia argentina En convertir-se en un programa setmanal, emetia els diumenges al migdia, sempre amb música i cançons catalanes Dirigida també per Miró Cairol, Solé Jornada i Antoni Domènech Inicià un declivi, després d’anys…