Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Arbre de Ciència
Pàgina interior de l’edició del 1482 de l’Arbre de Ciència
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Filosofia
Cristianisme
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma el 1296 per la divulgació de l’Art general o Ars magna que no havia trobat el franc acolliment esperat.
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una…
,
arbre du Ténéré
Botànica
Acàcia que fou considerada l’arbre més aïllat de la terra, al desert del Téneré, al S del departament d’Agadèz (Níger). El 1973, després d’una topada d’un camió, l’arbre mort fou traslladat al Museu Nacional de Níger.
L’arbre de les cireres
Cinematografia
Pel·lícula del 1998; ficció de 90 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona ARGUMENT MRecha GUIÓ MRecha, Ignasi Móra FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Laia Colet MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Toti Soler SO Albert Manera, Ricard Casals INTERPRETACIÓ Pere Ponce Andreu, Diana Palazón Dolors, Jordi Dauder dr Martí, Isabel Rocatti Roser, Rosana Pastor, Bernat Llobell Miquel, Blai Pascual Àngel, Pep Cortés Manolo, Miguel Ángel Romo Tonet, Raül Julve Vicent, Samir El Quehiry ESTRENA Barcelona, 16101998, Madrid, 03111998 PREMIS Sitges 1998 de la…
Gernikako Arbola
Música
Composició musical basca, escrita en ritme de zortziko (5/8), amb text i música de José María Iparraguirre, amb la col·laboració, sembla, de Juan José Altuna, que l’estrenà l’any 1853, a Madrid.
Esdevinguda molt popular al País Basc, es convertí en l’himme basc, i el 1931 fou associat a l’himne de la República
Anglesola
Arbre genealògic dels Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
Capet
Arbre geneaològic dels Capet directes
Història
Nom que rebé la descendència agnada del rei de França, Hug I de França (anomenat capet pel caputxó que portava mentre era abat laic).
Ha format nombroses branques regnants a França i a diversos països Són anomenats Capet directes els reis de França de la tercera dinastia des d’Hug Capet 987 fins a Carles IV 1328
Zaqueu
Jesucrist crida Zaqueu, que és assegut sobre un arbre (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Publicà de Jericó, el qual, essent petit d’estatura, s’enfilà a un sicòmor per poder veure passar Jesús.
Aquest el cridà, i posà a casa seva Agraït, es penedí dels fraus en la recaptació i en prometé la restitució
el Pi de les Tres Branques
El Pi de les Tres Branques (Campllong)
© C.I.C. Moià
Història
Gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà).
Es tracta d’un exemplar de pi roig Pinus sylvestris , de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions Abans del 1915 morí Entorn de l’arbre mort hom hi celebra…
fre de Prony
Fre dinamomètric emprat per a determinar la potència efectiva de motors o de màquines de vapor.
Consisteix en una politja, en la qual és introduït l’arbre motor la politja és premuda per dues mordasses, la inferior de les quals és prolongada, per una banda, per una barra que suporta un contrapès i, per l’altra, per un braç a l’extrem lliure del qual és suspès un plat al qual hom pot collocar pesos Les mordasses són premudes fins que l’arbre gira a la seva velocitat nominal, i aleshores hom posa pesos al plat fins que el braç resta en posició horitzontal La longitud del braç i el pes de les peces posades al plat permeten de determinar la potència efectiva o…
Apol·lo Sauròcton
Escultura grega atribuïda a Praxíteles, coneguda a través de les còpies romanes del Musée du Louvre, del Vaticà i de Vil·la Albani.
El déu es repenja al tronc d’un arbre per on puja un llangardaix