Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Cal·líope
Mitologia
Musa grega, protectora de l’epopeia.
A partir de l’època hellenística hom li atribuí la inspiració de la poesia
Dànaos
Mitologia
Pare de les danaides i germà d’Egipte.
Regnà a Argos durant cinquanta anys Hom li atribuí la fundació de la ciutadella d’Argos
Companyia de la Quietud
Història
Cos armat secret creat a Barcelona el 1713, en decidir-se la resistència de la ciutat contra Felip V, per restablir l’ordre públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei arxiduc.
El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir Consell de Consciència
Sarasvatī
Mitologia
Un dels tres rius còsmics de la tradició vèdica.
Signe de naturalesa impalpable, revela misteriosament les Grans Aigües celestials i alhora domina el món dels somnis i les intuïcions dhīyaḥ La mitologia posterior la convertí en deessa de la saviesa, esposa de Brahmā Entre altres coses, hom li atribuí la invenció de la llengua i de l’alfabet sànscrit
Cècrops
Mitologia
Llegendari primer rei de l’Àtica.
Era representat amb la part superior del cos humana, i la inferior, d’ofidi Actuà com a àrbitre quan Atena i Posidó es disputaren el patronatge d' Atenes Hom li atribuí la institució de les lleis del matrimoni i de la propietat i l’establiment de noves formes de culte sense sacrificis humans
Butlla d’Or
Història
Acta segellada i atorgada per l’emperador romanogermànic Carles IV el 1356.
Destinada principalment a reglamentar l’elecció de l’emperador, confirmà el nombre de set electors i atribuí definitivament aquesta dignitat als arquebisbes de Magúncia, Trèveris i Colònia, al rei de Bohèmia, al duc de Saxònia-Wittenberg, al marcgravi de Brandenburg i al comte palatí del Rin Prescindí absolutament del papa Establí la indivisibilitat dels dominis dels electors i llur transmissió per primogenitura
La fi del comte d’Urgell
Història
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins el 1466.
Després fa una apassionada defensa dels drets del revoltat És anomenada també, potser amb més raó, Escriptura privada , i sembla escrita entre el 1466 i el 1479, i, més concretament, durant la guerra contra Joan II Giménez Soler l’ha considerada una falsificació, i l’atribuí a Monfar i Sors L’autor sembla un burgès o un jurista resident a Lleida i a Barcelona
toros de Costitx
Toro de Costitx
Prehistòria
Conjunt de dos bous adults i una vedella jove, esculpits en bronze, de grans dimensions (el més gros, de mida natural), trobats a son Corró, al terme de Costitx (Mallorca), juntament amb sis banyes i dues orelles, dins les restes d’un santuari d’època talaiòtica.
Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Peces d’una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d’un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella Unes altres troballes d’aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes a la seva descoberta hom els atribuí a l’art grec
Pèlops
Mitologia
Heroi grec, fill de Tàntal, rei de la Lídia.
Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès
Bloque Catalán/Bloc Català
Partit polític
Organització política creada el 1991, que pretengué inicialment aglutinar la ultradreta espanyola a Catalunya, si bé aviat adoptà una ideologia tradicionalista.
Es constituí com a partit el 1992, amb seu a Barcelona Aplegà entitats catòliques i tradicionalistes no vinculades a la Comunión Tradicionalista Carlista CTC El dirigent fou Joaquín Albí, si bé la premsa atribuí un lideratge oficiós a JC G exmembre de la primera etapa de Milicia Catalana El BC es definí carlí rival de la CTC i defensor de la “Catalunya española” El març del 1994 afirmà tenir 468 seguidors, xifra, però, probablement allunyada de la seva militància real L’any següent cessà d’actuar per editar Montserrat Revista de actualidad El 1995 el seu local fou assaltat i el…