Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Llarga Marxa
Astronàutica
Sèrie de coets xinesos destinats a posar satèl·lits en òrbita.
El primer de la sèrie CZ-1 entrà en servei el 1970 i podia posar en òrbita baixa un satèllit de 400 kg La segona generació, la CZ-2 , creà tres tipus de coets el més reeixit dels quals fou el CZ-2C Aquest és el resultat del desenvolupament d’un míssil balístic i pot collocar prop de tres tones de càrrega útil en òrbita baixa La tercera generació de coets inclou la sèrie CZ-3 , un coet de tres etapes més potent que els anteriors i destinat a posar càrrega en òrbites geoestacionàries La sèrie CZ-4 és la de més recent creació És similar als CZ-3 però té la tercera fase modificada…
Thor
Astronàutica
Míssil balístic intercontinental de les forces aèries dels EUA, començat a desenvolupar l’any 1955 i declarat operatiu el 1958.
A més de la seva aplicació bèllica, ha estat emprat, dotat de trams superiors amb successives millores, com a primera etapa de molts coets llançadors de satèllits artificials Aprofitant el segon tram del Vanguard, fou anomenat Thor-Able , i amb ell hom intentà per primera vegada, l’any 1958, d’abastar la Lluna amb una sonda, la Pioneer1 Posteriorment fou dotat de segons trams més avançats, tals com els Agena , l' Able Star i finalment els Delta , amb els quals han estat collocats en òrbita molts satèllits artificials per part de la NASA
Scud
Míssil balístic de curt abast de fabricació soviètica utilitzat a la guerra del Golf Pèrsic per l’exèrcit iraquià contra objectius situats a Israel i a l’Aràbia Saudita.
Hom en fabricà dues versions, la A i la B Els Scud A eren transportats en vehicles amb rodes i tenien un abast de 165 km, mentre que els Scud B eren transportats en vehicles amb erugues i el seu abast era de 200 km La seva installació sobre plataformes mòbils fou molt efectiva, ja que una gran part dels míssils no pogué ésser localitzada pels aliats i, per tant, no foren destruïts abans de disparar-se Tanmateix, molts ho foren en vol pels míssils Patriot nord-americans i gairebé cap no arribà al blanc que tenia assignat, de manera que la seva eficàcia destructora fou molt baixa
V -2
Sigla de Vergeltungswaffe 2 amb què és conegut el míssil balístic alemany constituït per un coet d’un sol tram de propergol líquid dotat d’una càrrega explosiva de prop de 1 000 kg, que fou emprat al final de la Segona Guerra Mundial per al bombardeig d’Anglaterra (Londres), Bèlgica (Anvers) i d’altres objectius.
Conegut tècnicament per A-4 , cal considerar la V-2 com el primer míssil amb tecnologia contemporània fabricat en sèrie i com a precursor dels míssils espacials dels aliats Fou desenvolupat a Peenemünde a partir del 1937 sota la direcció tècnica de Wernher von Braun El primer assaig satisfactori tingué lloc a començament d’octubre del 1942, i el primer ús bèllic fou contra París, el 1944 En foren produïdes prop de 6 000 unitats Hom en conservà moltes d’intactes, i amb aquestes els nord-americans efectuaren en el període 1946-51 una sèrie de seixanta-vuit llançaments de recerca La V-2 emprava…