Resultats de la cerca

El seu fill, David Leendert Bamberg 1786-1869, arribà a ser mag de la cort holandesa Tobias Bamberg 1812-1870, fill d’aquest, fou també mag a la cort, a més de lingüista L’únic fill de Tobias, David Tobias Bamberg 1843-1914, deixà la carrera d’actor a 24 anys per convertir-se en mag i acabà essent nomenat també prestidigitador reial, sovint ajudat pel seu fill Theodore Bamberg Okito , 1875-1963 Fill d’Okito fou David Theodore Bamberg Fu-Manchú 1904-1974, l’últim component de la dinastia

Georg Dientzenhofer Bad Aibling, Baviera 1643 — Waldsassen, Baviera 1689 construí l’església de Sant Martí de Bamberg i l’abadia de Waldsassen El seu germà Johann Leonhard Dientzenhofer Sankt Margarethen bei Flintsbach, Baviera 1660 — Bamberg 1707, projectà a Bamberg l’església i el convent de Sant Miquel i el palau anomenat Neue Residenz Johann Dientzenhofer , germà dels anteriors Sankt Margarethen bei Flintsbach 1663 — Bamberg 1726, construí la catedral de Fulda i l’església conventual de Banz, i collaborà en la construcció del palau de…

Els comentaris breus que acompanyen aquestes imatges fan veure la relació entre elles, sobretot en el sentit que les de l’Antic Testament són prefiguració de les del Nou Els més antics manuscrits conservats són de cap al 1300 Hom en publicà nombroses edicions xilogràfiques a Holanda, Alemanya i Itàlia i la més antiga de les holandeses coneguda és datada de vers el 1430 Hom en coneix també tres edicions tipogràfiques de Bamberg, fetes per Albrecht Pfister, datables entre el 1461 i el 1464

L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al papa, com també…

Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard 918 En rebellar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia 936, i ésser mort a Andernach 939, el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de Fulda la resta fou dividida en dos ducats, l’oriental i l’occidental, que…

Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…