Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Odescalchi
Família italiana originària de Como.
Entre els seus representants més notables figuren Benedetto Odescalchi , papa amb el nom d’Innocenci XI, i el seu nebot Livio Odescalchi , príncep de l’imperi Romanogermànic Roma ~1652 — 1713, que comprà el ducat de Bracciano als Orsini, fou nomenat gran d’Espanya per Carles II i intentà 1697 d’ésser elegit rei de Polònia a la mort de Joan III Sobieski
Alberti
Família florentina que als s. XIV i XV lluità contra els Albizzi, caps del govern oligàrquic, a causa de llur tendència popular.
Els seus membres crearen diverses companyies comercials i bancàries El director de la més important l’anomenada dels Alberti Antichi, Nicolò di Jacopo degli Alberti mort el 1377, després d’una estada a la filial d’Avinyó la companyia esdevingué aleshores banca de la Seu Apostòlica, retornà a Florència i fou nomenat gonfanoner després de la victòria sobre Pisa afavorí molt el comerç florentí pel tractat del 1369 aconseguí el lliure accés de la navegació florentina per Porto Pisano A ell també fou deguda la construcció del palau del Paradiso Un altre membre, Benedetto di Neroccio…
Zaccaria
Família noble genovesa.
Es traslladà a Grècia amb Benedetto Zaccaria mort vers el 1307, almirall del rei Sanç IV de Castella, que s’apoderà de Quios, centre de la producció del màstic, i juntament amb el seu germà, Manuele Zaccaria , obtingué Focea de Miquel Paleòleg, amb les seves importants mines d’alum Per enllaç adquiriren béns a Morea, que passaren als descendents Bartolomeo Zaccaria mort abans del 1335, que es casà amb Guglielma Pallavicini, hereva de Bodonitza Centurione Zaccaria , senyor de Veligosti, Damala i Khalandrítsa Martino Zaccaria mort el 1345, senyor de Tenedos, Lesbos i Quios, que el…
Phalèse
Música
Família d’impressors de música dels Països Baixos.
Pierre Phalèse Lovaina ~1510-1574 fou inicialment llibreter El 1551 el govern de la seva ciutat natal li atorgà un privilegi per a establir una impremta de tipus mòbils Al voltant del 1550, publicà un gran nombre de cantorals en llatí, francès i flamenc, motets i música per a llaüt, sobretot de compositors del seu país Clemens non Papa, Roland de Lassus, Adriaan Willaert L’associació, el 1570, amb l’impressor d’Anvers Jean Bellère, li donà més projecció en altres ciutats dels Països Baixos El seu fill Pierre Phalèse Lovaina ~1550-1629 heretà l’empresa, que traslladà a Anvers el 1581, i…
Giunta
Música
Família d’editors i llibreters italians, concretament d’origen florentí.
Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII El primer membre del qual es té notícia és Filippo Florència 1450-1517 Els seus fills Bernardo 1487-1551 i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G Boccaccio El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica antica et della moderna de…
Teatro La Fenice
Música
Teatre d’òpera de Venècia bastit en 1790-92 al Campo San Fantin segons plànols de Gian Antonio Selva.
Rebé el nom del fènix en allusió a la superació dels problemes legals que tingué l’empresa per a la seva construcció, enfrontada al nou Teatro San Benedetto, refet després de l’incendi del 1774 Inaugurat el 16 de maig de 1792 amb I giuocchi d’Agrigento , de G Paisiello i llibret de C Pepoli, adquirí una gran reputació a tot Europa, i s’hi estrenaren obres de G Rossini, V Bellini i G Donizetti El 1836 fou destruït per un incendi i l’any següent es reinaugurà a partir del projecte dels germans Meduna i amb decoració de Tranquillo Orsi, que hi feu predominar el color blau i el dotà…
Santa Cena
Àpat que feu Jesús abans de la Passió, en el qual, segons els evangelis, instituí l’eucaristia.
La Santa Cena ha tingut una iconografia abundant Ja se'n troben mostres a l’art paleocristià s IV, catacumbes de Sant Calixt i als mosaics bizantins de Sant Apollinar Nou de Ravenna s VI La composició, en pintura i baix relleu, anà al principi molt lligada al marc on havia d’ésser inclosa la més habitual, bé que artificiosa, és la de disposar els apòstols, amb Jesús al centre, al darrere d’una llarga taula i de cara a l’espectador Benedetto Antelami, s XII, catedral de Mòdena Leonardo da Vinci, 1495-98, refectori de Santa Maria delle Grazie, Milà, i arribà a solucions més àgils…
Històries troianes
Literatura catalana
Traducció catalana medieval de la Historia destructionis Troiae (1287) de Guido delle Colonne, elaborada entre el 1367 i el 1374 per Jaume Conesa, protonotari de la cancelleria reial durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
L’obra L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià , conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu Pèlies, segons la tradició, amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’enfrontament amb els grecs, que conclou amb una primera…
Gaetani
Llinatge feudal italià originari de la Campagna amb línies a Anagni, a Pisa, a Roma i a Sicília.
La seva estirp documentada és Mattia Gaetani, o Caetani , d’Anagni mort vers el 1190 El seu fill Roffredo I Gaetani es casà amb Emilia Patrasso, neboda del papa Alexandre IV De llurs fills, Benedetto I Gaetani fou cardenal, i després papa, amb el nom de Bonifaci VIII , i Roffredo II Gaetani mort el 1296 fou senador de Roma i rebé 1295 de Carles II de Nàpols el comtat de Caserta El fill d’aquest, Pietro II Gaetani mort el 1308, vengué Caserta el 1308 i rebé del seu oncle, el papa, les senyories de Sermoneta 1297 i de Ninfa 1300 i el càrrec de marquès de la Marca d’Ancona Fou pare de Roffredo…
Espill de la vida religiosa
Facsímil de la darrera pàgina de l’edició de Lisboa (1541) de l’Espill de la vida religiosa.
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial…
,