Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cultura de Cortaillod
Jaciment arqueològic
Cultura prehistòrica del Neolític que pren el nom d’un jaciment suís al sud-oest de Neuchâtel.
Aquest grup, juntament amb la cultura de La Lagozza a Itàlia, la de Chassey a França i la dels sepulcres de fossa de Catalunya, constitueix tota una fase del Neolític de l’occident d’Europa durant el IV i III millennis Hom la troba a nombrosos suïssos i se'n conserven vestigis abundants Era una societat agropecuària que aprofitava també la pesca La ceràmica era generalment llisa, i en són típiques les destrals de pedra polida amb mànec de banya de cérvol
Àrtemis

Àrtemis de Delos
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura atribuïda a…
Vernet
Vista de Nàpols , de Claude-Joseph Vernet
© Corel Professional Photos
Pintura
Família de pintors francesos dels s. XVIII i XIX.
Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon gravador El seu…
Dionís
Mitologia
Divinitat grega d’origen frigi o traci.
El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’agricultura i en…
Acteó
Mitologia
Caçador que, convertit en cérvol per Àrtemis com a càstig per haver-la sorpresa mentre es banyava amb les nimfes, fou devorat pels seus cinquanta gossos.