Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJordà, NVillazán FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal MUNTATGE Sergi Díez, Joan Carles Vendrell SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ João Maria Pinto, Marian Varela, Valentí Agustí psiquiatre, Jorge Larrosa filòsof, João Lobo Antunes neurocirurgià, Ignasi Pons sociòleg, Enric Jordà metge historiador, António Monteiro Trindade neurocirurgià, António Rey metge historiador ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19111999 PREMIS Sitges 1999 de la crítica al millor film, Ciutat de…

Entre els seus representants més notables figuren Benedetto Odescalchi , papa amb el nom d’Innocenci XI, i el seu nebot Livio Odescalchi , príncep de l’imperi Romanogermànic Roma ~1652 — 1713, que comprà el ducat de Bracciano als Orsini, fou nomenat gran d’Espanya per Carles II i intentà 1697 d’ésser elegit rei de Polònia a la mort de Joan III Sobieski

Es defineix autonòmic, progressista, solidari, humanista, obert i democràtic, “recuperando el espíritu del mayo del 68, y adoptando como filosofía el Existencialismo”

Pretenia “apoyar al gobierno de la República, así como el orden dentro del cambio y la moderación de los intereses de Cataluña” Dirigents Ramon Pociello president, José Marcet Rusi-ñol i Esteban Cano Junyent vicepresidents Al febrer de 1935 encara era actiu

Bartolomeo Antonio Antegnati ~1450-1503 en fou el fundador i construí els orgues de Milà, Como, Bèrgam i Brescia Costanzo Antonio Antegnati Brescia 1549-1624 fou compositor i organista de Brescia feu música d’església i madrigals i escriví L’antegnatica tabulatura i L’arte organica 1608

Filippo Taglioni Milà 1777 — Como 1871 actuà com a coreògraf a la majoria dels teatres europeus i muntà els ballets de les òperes de Meyerbeer La juive 1835 i Les Huguenots 1836 El seu germà Salvatore Taglioni Palerm 1789 — Nàpols 1868 actuà sempre a Nàpols, on estrenà la coreografia d' Il Barbiere di Siviglia 1808 La filla de Filippo, Maria Taglioni Estocolm 1804 — Marsella 1884, fou considerada la millor ballarina romàntica i la creadora de la dansa sobre les puntes Es retirà de la dansa 1848 i es dedicà a l’ensenyament

Format el 1982 amb el nom de Los Burros, el 1985 canviaren el nom, al temps que accedien a un públic més ampli, materialitzat en el seu èxit discogràfic del 1986 Enemigos de lo Ajeno Des d’aleshores, la seva popularitat augmentà i els projectà internacionalment amb gires i enregistraments Conreadors d’un pop-rock amb aires flamencs, entre els seus enregistraments cal esmentar Rebuznos de amor com a Los Burros, 1983, Como la cabeza al sombrero 1988, La rebelión de los hombres rana 1995 i Arena en los bolsillos 1998 El grup es dissolgué el 1998 i els seus components continuaren les seves…

Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l’ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l’espasa el nus gordià “tant és tallar com desfer”, és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel ho demostra la comunicació d’Alonso de Zuazo a l’emperador Carles el 22 de gener de 1518 sobre la conquesta de les illes antillanes '' Éste es el verdadero modo de desatar el nudo de Gordión, que el Rey Católico traía por divisa cabe sus armas ' L’afegitó posterior '' monta tanto…

Fou fundada el 1920 el primer president fou Joan Agell i, posteriorment, Joan Ventura i Sureda i Jaume Jornet Establerta al barri de Broadway L’entitat publicà un “Butlletí” amb illustracions de Joaquim Torres i García Tingué una secció esportiva amb un equip de futbol i organitzava classes d’anglès Sembla que per raons jurídiques del sistema nord-americà passà a denominar-se Catalan Society of New York Entre els seus membres es mantingueren dues tendències els partidaris de la moderació Ventura Sureda, i els que defensaven posicions d’un catalanisme més radical i socialitzant Jaume Jornet…

Propugnà una Europa unificada des de l’Atlàntic fins als Urals entesa com a “comunidad histórica” i una cosmovisió individualista exaltà una “concepción heroica”, per la qual l’home assumia la seva identitat com a “proyecto hacia la muerte” i orgànica amb una “nueva democracia” que “considerará a cada hombre como cumplidor de funciones comunitarias” La seva ideologia reflectia un paneuropeisme totalitari, filosofia de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i la voluntat de crear un moviment polític rupturista respecte de fronteres ideològiques tradicionals, integrador d’àmbits d’extrema…