Resultats de la cerca

Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista Ebusus Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936

Tingué tres èpoques 1907-14, 1919-25 i 1928-29 Del 1915 al 1918 fou substituït per “La Veu d’Inca”, títol imposat per un nou i efímer equip de redacció

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films José Antonio Romero, Logroño ARGUMENT I GUIÓ Pep Albanell, LSoler FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide SO Albert Royo INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Lola, Miguel El Toleo Juan, Carmen Muñoz Carmen, Francisca Perona Paqui, Antonio Reyes José, Mercedes Porras Manuela, Antonio Vargas Roque, Carles Flavià Sr Colom, Tortell Poltrona Francesc, Bea Segura Cristina ESTRENA Barcelona i Madrid, 26042002 PREMIS Alcalá de…

Impulsada per Joan Palomba , fou inaugurada a Palma al maig del 2008 i des d’aquest any ha esdevingut també la seu d’aquesta entitat Rep, a més, el suport del govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, l’ajuntament de Palma i la Caixa de Balears “Sa Nostra” Situada a l’antic domicili del poeta, té els precedents en llegar el seu fill i membre de l’OCB Pau Alcover el casal en herència a l’entitat el 1968, de la qual es feu càrrec dos anys després La rehabilitació de l’edifici no començà, però, fins el 1992, i el 2003 s’iniciaren les obres per al projecte definitiu Inclou la Casa…

Es tracta d’un poblat ibèric de grans dimensions que pertanyia al territori de Laietània i que estigué habitat entre el 550 aC i el 50 aC i, posteriorment, a l’edat mitjana Conegut de fa temps, als anys cinquanta J Barberà hi realitzà alguns treballs d’abast limitat, que posaren de manifest la seva importància, malgrat que quedà força afectat per la urbanització dels anys vuitanta Des del 1986 s’hi han realitzat diverses campanyes d’excavació que han permès conèixer la cronologia de l’evolució urbanística del sector meridional El lloc fou ocupat per primera vegada al final del segle VI aC,…

Ocupa la finca que l’escriptor londinenc adquirí l’any 1929, i on visqué des del 1946 fins que va morir el 1985 En la casa que s’hi féu construir, escriví algunes de les seves obres literàries més reconegudes, com Jo, Claudi El museu mostra el mobiliari, els escrits, les primeres edicions d’obres i objectes que formaven part de la vida quotidiana de l’autor També s’ha recreat l’estudi de qui fou la seva companya sentimental, la poetessa Laura Riding Igualment, s’han recuperat els jardins i l’hort que Graves cultivava A l’antic garatge de la casa s’ha installat un petit auditori on es fan…

Era un tipus de cambra d’agricultura El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca…

Defensà un programa democratacristià La seva ruptura es consumà després del pacte electoral d’UDC amb Convergència Democràtica de Catalunya, ja que els creadors d’UD/CA eren partidaris de conformar un gran bloc de centre a partir d’un acord amb la Unión de Centro Democrático UCD Formà part de la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 i sota aquest nom al desembre del mateix any s’unificà amb UCD Edità el butlletí Centre Ampli

Rival de la família zegrita intervingué repetidament en les lluites interiors del regne nassarita de Granada segle XV Una llegenda atribueix a Boabdil l’assassinat de 36 membres d’aquesta família a la sala dels Abenserraigs de l’Alhambra granadina Chateaubriand, entre d’altres escriptors, s’hi inspirà en la seva narració Aventures du dernier Abencérage 1826

La primera edició fou organitzada pel Collegi El Casal, embrió del futur CA Castellar Des del 1989 s’anomena també Memorial Pere Hernández El 1990 fou Campionat de Catalunya En el palmarès hi ha José Pro, José Manuel Abascal i Pere Arco en categoria masculina i Carme Valero, Encarna Escudero i Rosa Morató en categoria femenina