Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Hemony
Música
Família de fonedors de campanes i carillons neerlandesa d’origen lorenès, en la qual sobresortiren Frans (1609-1667) i Pieter (1619-1680), nascuts a Lévecourt, Lorena, i morts a Amsterdam.
Ambdós germans emigraren el 1634 als Països Baixos, on s’establiren el 1641 Perfeccionaren l’ofici a Utrecht sota la guia del constructor de campanes Jonkheer Jacob van Eyck Construïren unes 400 campanes i més de cinquanta carillons, dels quals se’n conserven trenta-un Cal remarcar els de la torre de Malines, de la catedral d’Utrecht i de la Nieuwe Kerk, a Delft El renom dels germans Hemony prové de l’afinació de les campanes i de la precisió dels intervals en els carillons, que constaven de vint-i-tres a trenta-set campanes, amb una…
primer combat del Bruc

El somatent del Bruc (1860), obra de Ramon Martí Alsina
Història
Combat lliurat el 6 de juny de 1808 en una collada prop del Bruc (Anoia) entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l’exèrcit francès del general Duhesme, comandada pel brigadier Schwartz, que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, i les tropes resistents integrades per un destacament de suïssos del regiment d’infanteria Wimpffen número 1, un grup de guàrdies valons escàpols de la guarnició francesa de Barcelona i entre 1.000 i 2.000 membres de sometents catalans provinents de Manresa i del seu corregiment i d’Igualada i dels pobles de la rodalia, tots ells comandats pel tinent suís Francesc Krutter i Grotz.
La presència inesperada d’un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular les baixes franceses, però, foren unes 300 La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l’esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra La presència real de sometents, dirigits de fet per una minoria rectora predominant, eclesiàstica i gremial, i impellits possiblement també pel malestar social i econòmic, donà lloc a una llegenda en…
Susterris
Història
Comanda de l’orde de l’Hospital fundada a l’antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat, del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l' estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris , que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141 La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars , i passaren a dependre'n les altres comandes de Costoja, Isot…
La filla del mar
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat al Teatro Odeón de Buenos Aires, en traducció castellana, el 12 de setembre de 1899, i al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.
Planteja la dissortada recerca afectiva d’una noia marginada pel seu origen forà L’obra s’ambienta en un poble mariner La protagonista, recollida de petita del naufragi d’un vaixell musulmà, fou batejada amb el nom d’ Àgata Com que en ser rescatada es dirigí cap a una noia uns quatre anys més gran que ella, la Mariona, passà a viure amb la seva família, i, morts els pares, totes dues foren acollides per l’oncle Cinquenes Aquest, preocupat pel bon nom, no consent la relació de Mariona amb Pere Màrtir, un indià d’escassa fortuna que havia seduït bona part de les dones del poble Ella decideix…
Cementiri de Sinera
Literatura catalana
Poemari de Salvador Espriu escrit entre el 1944 i el 1945 i publicat el 1946.
Desenvolupament enciclopèdic El jo poètic, passejant i observant minuciosament l’interior i els entorns d’un cementiri, transmet dos sentiments essencials la proximitat de la mort i el record d’un temps perdut Si el cementiri es pot identificar amb el d’Arenys de Mar, situat dalt d’un dels darrers relleus de la serralada litoral, el temps perdut seria l’anterior a la guerra civil de 1936-39, interpretació que ha convertit el llibre, dins l’imaginari collectiu català, en una elegia a la pàtria derrotada i devastada per la guerra L’autor té molta cura, però, de deixar oberta la porta a una…
Via Catalana cap a la Independència

Aspecte de la Via Catalana a la façana marítima de Barcelona
Assemblea.cat
Cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana que tingué lloc l’Onze de Setembre de 2013 per reivindicar la independència de Catalunya.
Amb aquesta iniciativa es pretengué visualitzar l’existència d’una gran massa social de la població catalana favorable a la secessió d’Espanya Vinculada a aquesta reivindicació principal, l’ANC reclamà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació durant el 2014 En la iniciativa, l’ANC tingué també una important collaboració d’altres entitats, com Òmnium Cultural Precedents La Via Catalana s’inspirà en la cadena humana dels països bàltics del 23 d’agost de 1989, en què participaren entre un milió i un milió i mig de persones i que al llarg d’uns 600 km uní les capitals dels actuals estats…
Rebomboris del Pa
Història
Revolta ocorreguda a Barcelona els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març de 1789 (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa.
Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i febrer del 1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1 de març, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans una multitud descontenta assaltà el pastim i l’incendià en bona part, alhora que s’apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la…