Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Partit Carlí
Partit polític
Vegeu Partit Carlí de Catalunya; Carlisme.
Partido Católico Tradicionalista
Partit polític
Partit tradicionalista d’orientació ultradretana, no legitimista i contrari al sistema parlamentari.
Es constituí el 1919 a partir d’una escissió del carlisme protagonitzada pel seu dirigent més destacat, Juan Vázquez de Mella y Fanjul Fou conegut també com Comunión Católico-Tradicionalista o, més senzillament, Partit Mellista El 1919 Jaume de Borbó i de Parma separà Vázquez de Mella del carlisme per haver orientat el partit vers posicions germanòfiles enfront de les neutralistes del cap de la dinastia En l’escissió, Vázquez de Mella arrossegà conegudes personalitats carlines Víctor Pradera, Esteban Bilbao, el comte de Rodezno i un bon nombre de periòdics Fundà El Pensamiento Español com a…
Comunió Tradicionalista
Partit polític
Organització política presentada oficialment el 14 de juny de 1931 (en un míting celebrat a la plaça de toros de Saragossa) que aplegà el conjunt del carlisme i posà fi a l’existència tant de la dissidència mellista (protagonitzada pel Partido Católico Tradicionalista) com de la integrista (protagonitzada pel Partido Integrista).
Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos…
Hermandad Nacional de Antiguos Combatientes en Tercios de Requetés
Partit polític
Agrupació política d’antics membres dels Terços de Requetès que havien participat en la Guerra Civil de 1936-1939.
Fou creada el 3 d’abril de 1962 i la presidí inicialment José Luis Zamanillo i, anys després, Ignacio Romero Osborne, marquès de Marchelina El 3 d’agost de 1965 aquest darrer envià un escrit a Fran-co en què manifestà que els requetès no acceptarien Joan Carles de Borbó com a titular de la futura monarquia L’Hermandad fou una important organització autònoma del Partit Carlí que, a través del seu president, acatà la línia ideològica, aprovada pel III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França, basada en el socialisme d’autogestió global El 1974 protagonitzà una aspra polèmica amb José…
Reales Tercios Juancarlistas
Partit polític
Organització tradicionalista que donà suport al rei Joan Carles I i que el 1976 obrí efímerament delegacions a Catalunya i en altres indrets d’Espanya.
S’ha atribuït la seva creació a medis oficials o “paraoficials”, que devien actuar amb la finalitat de dividir el carlisme en les zones on tenia un cert arrelament i afavorir la consolidació de la nova monarquia
Comunió Tradicionalista
Denominació donada al partit carlí.
A partir del 1869, la denominació de partit carlí fou substituïda sovint per la de Comunió Catolicomonàrquica o per Comunió Tradicionalista, a mesura que el carlisme , a més de la legitimitat sàlica, defensava el foralisme i la religió catòlica tradicionalisme
Manifiesto de la Federación de Realistas Puros
Història
Proclama publicada pel novembre del 1826 pels voluntaris reialistes espanyols, partidaris de l’absolutisme i descontents per l’actitud lleugerament més moderada de Ferran VII.
El document propugnava un pronunciament militar per tal de donar el poder al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó És considerat el primer acte públic del carlisme Contribuí poderosament a vigoritzar els alçaments absolutistes catalans guerra dels Malcontents