Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
Albret
Família gascona l’estirp de la qual arrenca d’Amanieu I, senyor el 1050 del castell d’Albret.
A la casa d’Albret s’incorporà successivament Basats, el vescomtat de Tartas, el comtat de Dreux 1381 i els dominis de la casa d’Armanyac 1527, dot de Margarida de Valois, a més dels comtats del Perigord i de Castres i del vescomtat de Llemotges, pel matrimoni 1470 de Françoise de Châtillon-Blois-Penthièvre amb Alà I, el Gran 1440-1522 Aquest fou pare de Carlota —casada 1499 amb Cèsar Borja— i de Joan III de Navarra , rei de Navarra pel seu matrimoni 1484 amb la reina Caterina Alà d’Albret donà suport al partit de Lluís, duc d’Orleans, contra Anna, regent de Carles VIII de França portada la…
Història de València
Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Martí de Viciana de l’escola històrica valenciana.
Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València , amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà , escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 el 1971 en edició facsímil És escrita en un català amb pocs dialectalismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes…
ducat de Nemours
Història
Títol senyorial erigit en paria el 1404 i concedit pel rei de França al rei Carles III de Navarra, en canvi de renunciar als comtats d’Évreux, Xampanya i Brie.
A la seva mort 1425, sense fills mascles, revertí a la corona, i fou tornat a concedir el 1462 a Jaume d’Armanyac mort el 1477, comte de la Marca i de Castres, en ocasió del seu casament amb una cosina Lluïsa d’Anjou-Maine de Lluís XI Llur fill i successor en el ducat, Lluís d’Armanyac 1473 — Cerignola, Pulla 1503, comte de Guisa, acompanyà Carles VIII de França en l’expedició d’Itàlia Nomenat virrei de Nàpols 1501 i cap de l’armada d’ocupació, fou vençut i mort al camp de batalla pel Gran Capità, cap de l’exèrcit de Ferran II de Catalunya-Aragó Revertí a la corona en morir sense fills, i…