Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
cens de Floridablanca
Història
Cens confeccionat a l’Estat espanyol l’any 1787 per ordre de José Moñino y Redondo
, comte de Floridablanca.
És detallat a un nivell individual, sense intencions fiscals, per les divisions administratives més petites, i indica l’edat, el sexe, l’estat civil i la professió de la població El manuscrit es conserva a l’Archivo de Palacio, a Madrid, i hom n'ha publicat alguns resums, inexactes La part catalana, estudiada a fons per PVilar i JIglésies, que l’ha publicada 1969 i 1970, ha atès el 10% de dèficit entre aquests resums i els totals Malgrat els defectes, inherents sobretot a incomprensions del qüestionari, és el primer recompte de la monarquia hispànica que s’aproxima al concepte de cens…
Registre Sanitari Industrial
Cens de les empreses autoritzades a dedicar-se a alguna activitat alimentària.
Conté informació sobre les dades d’identificació, situació i activitats dels establiments Cal haver-s’hi donat d’alta abans de començar l’activitat Les empreses subjectes a inscriure's en aquest registre són les de fabricació de productes alimentaris destinats al consum humà de substàncies i de materials destinats a estar en contacte amb aquests productes de detergents, desinfectants i plaguicides d’ús en la indústria alimentària, i de materials d’envasament i embalatge destinats a estar en contacte amb els aliments
Estatut Interior de Catalunya del 1933
Dret català
Primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.
Fou oficialment una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava l' Estatut de Catalunya del 1932 , considerat pels polítics catalans com a “exterior” Però en realitat aquesta contraposició coincidia amb l’existent entre l’Estatut de Núria i l’atorgat per les corts i expressava la tensió política i conceptual entre una consciència nacional, que exigia una Constitució o llei fonamental de Catalunya, i l’obligació legal de sotmetre's a les normes de l’ordenament jurídic espanyol La part dogmàtica d’aquest Estatut Interior és molt semblant a la de la Constitució espanyola del…
Instituto Nacional de Estadística
Matemàtiques
Organisme públic de l’Estat espanyol, dependent de la presidència del govern, creat el 1945 per dur a terme els serveis estadístics necessaris per a l’estat i la coordinació de les estadístiques confeccionades per altres organismes oficials.
L’INE publica nombroses dades estadístiques, entre les quals es destaquen l’índex mensual del cost de la vida, els censos de població, enquestes trimestrals de salaris, la comptabilitat nacional la confecció de la qual li és encarregada des del 1965, els anuaris estadístics i el cens industrial
Reform Acts
Història del dret
Conjunt de lleis aprovades pel parlament britànic, en el curs del s XIX, relatives a la reforma del sistema electoral per a la Cambra dels Comuns.
El Reform Act del 1832, amb el govern Grey, comportà una revisió i modernització d’un sistema que ja tenia tres segles el del 1867, amb Disraeli, concedí el dret de vot a la petita burgesia i als obrers especialitzats, alhora que rebaixà el cens exigit a la població rural el de 1884-85, amb Gladstone, concedí el vot als obrers industrials i als agricultors i afermà el principi revolucionari de la proporció numèrica
arxius valencians
Historiografia catalana
Col·lecció d’instruments de descripció que la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana publica des del 1985.
La iniciativa de posar a l’abast dels investigadors allò que els dipòsits documentals valencians de tot tipus contenen partí del professor Josep Trenchs i Òdena, aleshores catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Fins al moment s’han publicat els treballs d’ordenació, inventari i catalogació, parcialment o en la seva totalitat, de nombrosos arxius eclesiàstics diocesans, parroquials, monàstics, de l’administració provincials, municipals, d’institucions benèfiques i assistencials, portuàries, de collegis, etc Dins d’aquesta…
Consell General d’Eivissa
Història
Organisme consultiu de la Universitat d’Eivissa constituït per Jaume II de Mallorca el 1299.
Era format pel Consell Secret ampliat amb cinquanta consellers, que constituïen una de les cinc cinquantenes d’un cens de 250 persones dels tres estaments mà major, mà mitjana i mà forana que actuaven, per torn, anualment Elegia els jurats i els consellers del Consell Secret El 1454, adoptat el règim d’insaculació, escollia els habilitadors, un per cinquantena, que donaven els noms per al sorteig dels càrrecs de la universitat Perdurà fins als decrets de Nova Planta 1718
Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona
Institució creada el 19 de febrer de 1922 per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Barcelona.
Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic Suprimit per la dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat pel juny del 1930 amb ampliació de les seves funcions Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1600 alumnes 1931 A partir del 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins el 1939, que fou dissolt
Nombres
©
Quart llibre del Pentateuc.
Els primers capítols presenten idealment el cens i l’organització de les dotze tribus d’Israel al voltant del tabernacle És el final del grup d’escrits sacerdotals s VI aC, que, en la darrera part de l' Èxode i en tot el Levític , exposen idealment la creació i la regulació del culte israelita durant l’any passat al peu del Sinaí La resta del llibre, valent-se de les diverses tradicions escrites utilitzades en el Pentateuc, conta principalment les revoltes dels israelites durant els anys passats al desert i la conquesta dels territoris de Transjordània sota el guiatge de Moisès
Partido Español Demócrata
Partit polític
Partit inscrit al novembre de 1983 amb seu social a Barcelona sota l’impuls i la presidència d’Angelina Gómez Rueda, antiga membre del comitè de Barcelona de Centristes de Catalunya-UCD.
Es definí com “interclasista, progresista, liberal”, i també com de “centro progresista” i en un II Congrés celebrat al juliol de 1987 canvià el nom per Unidad Centrista-Partido Español Demócrata UC-PED, “ya que se nos confundía fácilmente con un partido de extrema derecha” Amb una o altra denominació, va concórrer a lesdiferents eleccions del període 1984-1991 i va obtenir a Catalunya entre un i dos milers de vots S’esborrà del Registre d’Associacions al juny de 1994 i el 1997 un jutjat de Madrid processà els dos principals dirigents A Gómez i Francisco Juncas, acusats d’haver organitzat el…