Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Melpomene
Música
Una de les nou muses, filles de Mnemòsine i de Zeus, considerada protectora de la tragèdia.
Se la representava com una donzella vestida ricament, amb ceptre, corona, un punyal i calçant uns coturns, sabates destinades a augmentar l’alçada dels actors i que més tard foren símbol de la tragèdia
Vajrayāna
Terme que designa el budisme de tendència tàntrica (tantrisme) en tant que reelabora el yogāchāra d’Asaṅga interpretant sexualment els preceptes i les llegendes del budisme.
El Buda hi és representat abraçant Tāra o altres Śakti, el Tathāgata és l’òrgan masculí, el paradís o Sukhavati és la penetració en el yoni vagina, la unió sexual és el ritu que permet d’experimentar la natura divina del Buda, etc El mateix mot vajra , nom cultual del ceptre dels lames, és també el nom ritual del penis i una designació esotèrica de l’Absolut
Zeus d’Olímpia
Famosa estàtua criselefantina, darrera obra coneguda de Fídies, venerada al temple de Zeus a Olímpia.
Bessona de l'Atena Pàrtenos, feia 12 m d’alçada i representava el déu, assegut al tron, que sostenia amb la mà dreta una estatueta de Níkē, i amb l’esquerra un ceptre coronat amb una àguila El descobriment del taller de Fídies 1950 confirmà la data en què la imatge fou tallada ~430 aC, i hom sap que trigà vuit anys a acabar-la Fou destruïda pel foc a Constantinoble, on havia estat transportada després de la destrucció del temple 426 aC Era considerada una de les set meravelles del món No en resta cap còpia
tresor de Villena
Prehistòria
Conjunt de peces d’or i argent trobades dins una gerra, el 1963, per atzar, en una riera de les proximitats de Villena, sense context arqueològic.
Devia ésser un amagatall de l’època de transició del bronze al ferro És un dels conjunts d’orfebreria més importants d’aquesta època a l’Europa occidental És constituït per 66 peces, la majoria d’or plats, bols i ampolles, però també hi ha un ceptre amb tija de ferro element simptomàtic És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor Representa un tresor reial o principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions grega i fenícia Pot ésser datat d’entorn dels segles X-VIII aC
concordat de Worms
Història
Pacte entre Calixt II i Enric V (1122) amb què hom posava fi a la lluita de les Investidures
.
L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al…
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…
corona catalanoaragonesa
Història
Estat, anomenat també modernament unió o confederació catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament els Països Catalans i Aragó entre els segles XII i XVIII.
Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…