Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Institut Industrial de Sabadell
Entitat creada el 1863 pel Gremi de Fabricants de Sabadell per a la realització de la política proteccionista.
Organitzà uns cursos d’ensenyament industrial, econòmic i mercantil 1863-65, a càrrec d’Agustí Rius i Borrell El 1864 inicià la publicació del periòdic El Eco del Vallés Les seves activitats cessaren el 1872
Domaine Musical
Música
Cicles de concerts fundats per Pierre Boulez a l’octubre del 1954.
El propòsit del Domaine Musical era donar a conèixer les obres dels compositors vius a partir d’interpretacions rigoroses El 1967 Boulez en deixà la direcció i n'ocupà el càrrec Gilbert Amy , fins que el 1973 cessaren les seves activitats
La Opinión
Periodisme
Diari en castellà publicat a Palma (Mallorca), òrgan del partit republicà possibilista, fundat i dirigit per Joaquim Fiol (juny del 1879 - agost del 1890).
Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura
Cooperativa de Treball Aeri
Esports aeris
Entitat promotora de l’aviació de Barcelona.
Constituïda al final del 1935, nasqué sota l’impuls d’alguns treballadors de l’Escola d’Aviació de Barcelona que divergien de la política de la seva gerència Alguns dels membres fundadors foren Josep Maria Carreras, que també en fou director, i Mari Pepa Colomer Creà una escola de pilotatge que, en record de la primera que existí a Barcelona, fou anomenada Escola Catalana d’Aviació S’installà a l’Aeròdrom Canudas i formà mitja dotzena de pilots Les seves activitats cessaren quan començà la Guerra Civil
Deutsche Anarcho-Syndicalisten
Història
Organització, fundada el 1934 a Barcelona, que agrupava els anarcosindicalistes alemanys exiliats de nazisme.
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el DAS es federà amb la FAI, i assumí la gestió dels assumptes alemanys a Barcelona La seves principals tasques foren la vigilància sobre els residents alemanys a la ciutat sospitosos de connivències amb el nazisme i, en segon lloc, coordinar la incorporació dels voluntaris alemanys al front, operació que vehiculà per mitjà de la centúria Erich Mühsam dins la Columna Ascaso Les activitats del DAS cessaren arran dels fets de maig del 1937, a partir dels quals la delegació a Barcelona del KPD Kommunistische Partei Deutschlands s’imposà en…
Putxinel·lis Claca

Putxinel·lis Claca Instal·lació a CaixaForum commemorant el 50 aniversari del Teatre de La Claca (2018)
Fundació La Caixa
Teatre
Grup català de titellaires i teatre amb ninots fundat el 1968 per Joan Baixas i Teresa Calafell.
Continuadors de la tradició titellaire catalana de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó , els Anglès, etc, que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals Entre les seves obres cal destacar Les trifulgues d’En Pinotxo 1968, Breu record de Tirant el Blanc 1970 de M A Capmany, Calaix de Sastre 1971, El Drac del Castell dels Moros 1975, Nyaps 1975, Mori el Merma 1978 amb ninots de Joan Miró i presentat amb el nom de Teatre de La Claca…
Escola Catalana d’Aviació
Esports aeris
Escola d’aviació de l’Aeroclub de Catalunya amb seu al Prat de Llobregat.
Fundada el 1916 a l’aeròdrom de la Volateria, fou la primera escola d’aviació esportiva de Catalunya Dirigida inicialment per Salvador Hedilla, formà tots els pioners de l’aviació catalana El primer alumne que aconseguí el títol de pilot fou Josep Canudas, al juny del 1917 El mateix Canudas fou professor de l’escola l’any següent i el 1919 n’assumí la direcció L’any 1923 tancà les portes a causa de la desaparició de l’Aeroclub de Catalunya El 1929 fou refundada amb el nom d’Escola d’Aviació de Barcelona a l’aeròdrom Canudas, després de la reaparició de l’Aeroclub de Catalunya l’any anterior…
Club Esportiu Huracans

Cartell dels Campionats de Catalunya de natació del 1947, organitzats pel Club Esportiu Huracans
NET EC
Esport general
Entitat cultural i esportiva de Lleida.
Fundada l’any 1941, destacà al final dels anys seixanta i principi dels setanta per la defensa de la cultura catalana En el vessant esportiu destacà la secció de bàsquet, que fou fundada com a secció de la Unió Esportiva Lleida Participà en torneigs provincials i arribà a jugar a primera divisió Es dissolgué l’any 1957 També destacaren les seccions de natació, constituïda com a continuació de la secció de natació del Club Deportivo Leridano la d’atletisme la d’hoquei sobre patins, i la de piragüisme Participà en competicions d’àmbit estatal i organitzà, entre d’altres, el Campionat d’Espanya…
Aeroclub de Catalunya

L'aviador Salvador Hedilla efectuant proves a l'antic hipòdrom de Can Tunis (Aeroclub de Catalunya)
La Ilustració Catalana núm. 659 (23 gener 1916)
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona.
Fou fundat el 1916 per Marià Foyé, Josep Maria Armangué, Josep Maria Co i de Triola, Josep Canudas i antics membres de l’Associació de Locomoció Aèria Les pràctiques de vol s’iniciaren a l’antic hipòdrom de Can Tunis però es traslladaren ràpidament als terrenys de la Volateria Juntament amb l’aeroclub s’hi installà l’empresa industrial Pujol, Comabella i Companyia, precursora catalana en la construcció d’avions i que el 1918 passà a anomenar-se Tallers Hereter El primer vol entre Barcelona i Palma, pilotat per Salvador Hedilla es realitzà el 2 de juliol de 1916 Entre el 1916 i el…
decrets de Nova Planta

decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…