Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text que precedia la constitució francesa de l’any III (1795).
De to molt més moderat que les declaracions del 1789 i del 1793, responia a les noves circumstàncies que donaven la direcció de l’estat a l’alta burgesia La igualtat de tots els homes restava reduïda a igualtat davant la llei Hom repetí la definició de propietat del 1793 i n'hi afegí una de deures
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text que precedí la constitució francesa del 1793 votada per la Convenció el 24 de juny d’aquell any.
Era molt més radical que la del 1789, fet que s’explica pel context polític d’instauració de la democràcia política Proclamà la llibertat econòmica i completà el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebellió Reconegué també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública No arribà, tanmateix, a plantejar la modificació de la definició del dret de propietat que Robespierre proposava
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text votat per l’assemblea constituent francesa el 26 d’agost de 1789.
La seva redacció recollia la influència de la declaració d’independència dels EUA 1776 i del pensament dels filòsofs del s XVIII Proclamà la igualtat de tots els homes article 1, i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió article 2 Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d’ésser l’expressió de la voluntat general article 6, instaurà la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer …
Ferrera

Armes dels Ferrera
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou…
Successos de Barcelona 1822-1835
Historiografia catalana
Dietari anònim obra d’un ciutadà barceloní, probablement membre de la menestralia.
El manuscrit, escrit en llengua catalana, es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona ms 737 i es desconeix si ha arribat sencer El text, redactat en forma de dietari i amb una ortografia i una sintaxi molt primàries, s’inicia el 8 de novembre de 1822 i finalitza sobtadament el 31 de desembre de 1835 L’autor, membre de la milícia urbana de Barcelona durant el Trienni Liberal, es mostra un liberal fervent, antiabsolutista i anticlerical A més dels principals esdeveniments polítics de l’època –l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, la guerra dels Malcontents, les…
Sobirania Popular Directa
Partit polític
Partit constituït al gener de 1934 a Barcelona.
Tenia per objectiu “que l’home arribi a aconseguir la plena categoria de lliure ciutadà” Dirigents Tomàs Madurell Marcet president, Antoni Trias Freixas i Carles Riera Trullàs vicepresidents
Castelltort
Masia
Antiga fortificació, actualment masia, del municipi de Calonge de Segarra (Anoia).
Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera dit Hospital de Castelltort el seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi de Déu i dels seus collaboradors
Esbarjo Marià Ausa
Futbol
Club de futbol de Vic.
Fou fundat l’any 1913 i esdevingué el primer club federat de la comarca d’Osona Participà en el Campionat de Catalunya de tercera categoria també anomenat de segona categoria El 1943 es fusionà amb el seu gran rival ciutadà, el Vic Football Club fundat el 1922, per constituir la Unió Esportiva Vic
comtat de Rocamartí
Història
Títol concedit per Felip V el 1702 al doctor en drets Francesc Comes i Torró (Calaf, Anoia 1632 — Leganés?, Castella ~1707).
Senyor de Rocamartí que havia comprat Fidel funcionari del rei, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat 1698 Fou del consell de Sa Majestat i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà
Consell de Trenta
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda al segle XIV com a diputació permanent del Gran i General Consell de Mallorca
.
Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina