Resultats de la cerca

En absència del monarca, al principi, era presidit pel seu fill primogènit o un prelat de prestigi Era compost de dos consellers del braç militar, de sis a dotze consellers togats i d’un viceprotonotari Era tribunal superior d’apellació en matèria judicial, excepte en el que es referia a recaptació d’imposts, que era de la competència de la Cambra de la Sumària

Es troba vacant

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII el volum fou…

La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló Amb la variant del 1910 en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brusselles 1910, un homenatge popular a Barcelona 1911 i medalla d’or a Amsterdam 1912 Significà la concreció del classicisme de l’artista La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou collocada, en marbre, a…

Desenvolupament enciclopèdic Presenta el desenvolupament d’una relació sentimental entre una obrera i el propietari de la fàbrica on aquesta treballa, en un context social de crisi, en els anys posteriors a la revolució del Petroli a l’Alcoi del final del s XIX L’obra es basa en tres temes diferents la revolució la política, la indústria l’economia i l’amor entre els dos protagonistes Amb relació al primer tema, es fan explícits, entre d’altres, els moviments obrers de base anarquista que desencadenaren a Alcoi els fets de la revolució del Petroli, que provocaren l’assassinat de l’alcalde…

El germen d’aquest centre fou el grup Côclea, que fundà Clara Garí juntament amb Josep Manel Berenguer per mostrar les seves creacions de música electroacústica i multimèdia El 1994 tingué lloc al nucli empordanès de Ventalló una acció artística amb una plantada d’espantaocells, proposada per Ester Xargay i Carles Hac Mor Altres activitats d’aquest tipus, anomenades revistes parlades, es dugueren a terme en diferents espais fins que es trobà una seu estable en una vaqueria de Camallera, que anomenaren Nau Côclea 1999 Des d’aquest any, i fins el 2011, Clara Garí i Montserrat Moliner…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan Sinnombre, Avellí…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol GUIÓ DCeret FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris Marta, Elena Jordi, Consuelo Hidalgo, DCeret Pablo, Josep Font, Rosita Barco, Tino Cruz, la nena Reiggini Clara, Ernesto Treves ESTRENA Barcelona, novembre de 1916, Madrid, 05011917 Sinopsi A la font dels Monjos de Montserrat, Marta i la nena Clara regenten una parada de begudes Un dia segresten la nena, la mare es torna boja i fuig a la muntanya Quinze anys més tard, el baró de Pozas, que temps enrere havia seduït Marta, va a…

En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló Barcelona — 1887, documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar El seu fill Josep Sunyer i Parera Barcelona 1850 — 1919, format al taller de P Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé Oriol Sunyer i Gaspar Barcelona 1923, fill de Ramon, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció…

Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan o Sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les “bastides” franceses