Resultats de la cerca

Fou clausurat el 1995, en haver estat traspassades la major part de les seves competències a les comunitats autònomes

Companyia que construí i explotà des de 1892 la línia d’Igualada a Martorell Els trams de Martorell a Olesa de Montserrat, d’Olesa a la Puda i de la Puda a Monistrol de Montserrat foren inaugurats el 1922, el de Monistrol a Manresa Alta el 1924, i el de Magòria a la plaça d’Espanya i de la Bordeta al port de Barcelona el 1926 La línia de Manresa a Olvan-Berga fou inaugurada el 1885, i el 1904 fou estesa fins a Guardiola de Berguedà, mentre el 1924 entrava en servei un brancal de Manresa a Súria El 1926 s’electrificà el tram Barcelona-Sant Boi i entre el 1961 i 1969 el trajecte entre Sant Boi…

El seu llançament tingué lloc el 23 de maig de 2013, data en què se n’activà també la pàgina web És, de fet, la continuació del Diari de Balears , creat el 1996 i clausurat el 22 de maig de 2013, el qual des del 2011 contenia una versió reduïda de l’ Ara És dirigit per Catalina Serra

Fins el 1868 fou dominat pels liberals progressistes, però a partir de la revolució de setembre d’aquest any hi predominaren els bakuninistes com Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch, Josep Llunas i Pujals Igualment com la secció espanyola de la Primera Internacional, fou clausurat en produir-se el cop d’estat del general Pavia el gener del 1874

Fou fundat el 1881, amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament i la instrucció de la classe obrera, que completava amb l’exercici de la gimnàstica i altres activitats físiques com l’excursionisme Prengué el relleu de l’Ateneu Català de la Classe Obrera, clausurat el 1874 Dirigit per Manuel Bochons i Josep Pàmies, abandonà els postulats més radicals del moviment obrer i es decantà vers la reforma social mitjançant l’acció cultural i educativa a través de l’oci, l’esport, la difusió científica i altres aspectes culturals Tancà el 1965

El primer servei sortí de París 1883 amb destinació a Istanbul, però els seus itineraris anaren variant en funció de les modificacions en el traçat de les fronteres, de la construcció de nous túnels i de l’expansió de la xarxa ferroviària Durant la Primera Guerra Mundial el servei restà interromput després de la Segona Guerra Mundial, l’auge del transport aeri posà fi a la seva expansió i l’any 1977 fou clausurat El servei fou reprès com a atractiu turístic, el 1982, entre Londres i Venècia, via París

Installat al Jardí dels Tarongers de Pedralbes, antiga residència del mecenes musical Josep Bartomeu i Granell , té una biblioteca amb més de 12000 volums i una notable collecció de partitures originals, entre d’altres, d’E Granados, E Morera, els germans Lamote de Grignon, J Altisent, J Comellas, etc, així com un arxiu fotogràfic i de publicacions periòdiques N'han estat directors Montserrat Albet fins el 1993 i, fins el 2000, Salvador Pueyo Des d’aquest any ocupà el càrrec Núria Portell Després de ser clausurat, els seus fons passaren a la Biblioteca de Catalunya 2005

Promogut per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, les despeses anaven a càrrec del mateix Casas, del drapaire enriquit Maties Ardèniz i de Manuel Girona Fou regit per Pere Romeu Installat a la medievalitzant casa Martí de Josep Puig i Cadafalch, prengué com a model cabarets parisencs com el Chat Noir S'hi feren sessions de titelles a càrrec de Julià i Juli Pi, ombres xineses, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, Malats, Albéniz, Darío de Regoyos —que era un bon guitarrista amateur— , Manuel Llobet, etc, lectures poètiques i sobretot exposicions d’art de Regoyos,…

Fundat el 1912 per Eusebi Güell amb el nom de Barcelona Golf Club, era conegut popularment com el Golf de Pedralbes Tenia un camp de 9 forats, 3 dels quals de par 4 i la resta de par 3, i els greens eren de sorra Fou clausurat el 1954 a causa del creixement urbanístic de la ciutat, que comportà l’obertura d’un nou tram de la Diagonal i la construcció del nou campus de la Universitat de Barcelona El 1956 inicià l’activitat el Reial Club de Golf El Prat, successor del club barceloní, en un nou camp de 18 forats situat al Prat de Llobregat

Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael…