Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
centrals nuclears de Vandellòs
Les instal·lacions de la central nuclear de Vandellòs I
© Fototeca.cat
Centrals elèctriques nuclears (Vandellòs I i II) situades al terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), a cala Gestell, entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
Vandellòs I fou la primera central nuclear installada al Principat de Catalunya i la tercera de l’Estat espanyol Propietat d’Hifrensa, fou aprovada el 1968 i entrà en funcionament pel juny del 1972 El reactor era del tipus GCR i els residus i subproductes del combustible irradiat eren enviats a França, on eren reprocessats o confinats El 1976 hom hi autoritzà una ampliació amb dos nous reactors El 1990, arran d’un incendi produït el 1989, hom decidí el tancament de Vandellòs I, bé que s’establí un termini de trenta anys per al desmantellament definitiu de la central A l’agost del…
Delta
Astronàutica
Sèrie de coets-llançadors nord-americans, fabricats per la companyia McDonnell Douglas.
Els primers coets de la sèrie es desenvoluparen a partir de míssils nuclears, en afegir-hi més motors per tal d’aconseguir una força d’impuls més elevada i en augmentar la capacitat de càrrega La sèrie Delta II està formada per coets de dues o tres fases no recuperables amb capacitat per a transportar 2,1 t de càrrega a una òrbita geoestacionària o bé sis tones a una òrbita baixa El coet està propulsat per un nombre variable de motors de tres a nou, que es disposen al voltant del tanc principal de combustible El Delta III fou dissenyat per portar el doble de càrrega que el seu…
Ictíneo
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0033367_FOTOTECA9857.jpg)
Maqueta del segon Ictíneo de Narcís Monturiol
© Fototeca.cat
Nom que donà Narcís Monturiol a cadascun dels dos submarins que inventà, construí i patronejà.
El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble l’interior tenia forma d’ellipsoide de revolució allargat, i l’exterior…
Observatori Espacial Herschel
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) que tingué com a objectiu la composició d’una imatge de l’univers en l’infraroig llunyà.
Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes diversos i de l’univers…
Energia
Astronàutica
Coet rus, el més potent dels actuals, comparable al Saturn 5, que possibilità l’arribada de l’home a la Lluna.
És capaç de posar més de 100 t en òrbita baixa Vehicle de combustible líquid, fins el 1992 només havia efectuat dos vols, un dels quals per a posar en òrbita la llançadora Buran Els russos l’han ofert per a muntar les peces de l’Estació Espacial Internacional i evitar, així, que la llançadora hagi de fer un gran nombre de viatges
Gemini
Astronàutica
Vehicle del programa Gemini que serví de pont tecnològic entre els del programa Mercury i els de l’Apollo.
Consta de tres elements el mòdul de comandament , centre de control i habitacle de la tripulació i l’únic que era recuperat, el mòdul d’impuls , amb quatre motors de retroacció destinats a aconseguir l’entrada a l’atmosfera, i el mòdul d’equipament , proveït dels motors de posició, de les reserves de combustible dels dipòsits d’oxigen i hidrogen i d’una part del sistema de condicionament de la cabina habitada
Comunitat Europea d’Energia Atòmica
Economia
Organització creada pel Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu d’establir un mercat comú de productes nuclears i promoure el desenvolupament de les indústries d’aplicacions pacífiques de l’energia nuclear, integrada posteriorment en la Unió Europea.
El 1960 creà l'agència de subministrament de l'EURATOM, destinada a crear un mercat regular i equitatiu del combustible i l'energia nuclears per als estats membres, i el 1967 passà a dependre de la Comunitat Econòmica Europea CEE Per compte de la Unió Europea, des dels anys vuitanta l'EURATOM és la principal impulsora del projecte internacional ITER , l'intent més ambiciós de desenvolupar una tecnologia per al subministrament d'energia mitjançant la fusió nuclear
Polaris
Míssil mar-sòl nord-americà, proveït d’un cap nuclear, concebut per a ésser llançat des de submarins atòmics submergits.
Les primeres proves d’aquests míssils amb el nom de Polaris foren efectuades el 1961 Els Polaris són llançats per l’acció de l’aire comprimit i no engeguen llurs motors, de combustible sòlid, fins a uns 25 m de la superfície de l’aigua, i tenen un sistema de comandament automàtic propi accionat segons les ordres donades per un ordinador disposat en el mateix projectil Els primers Polaris tenien un abast de 2 000 km, però els constants perfeccionaments permeteren de superar els 4 000 km El 1978 hom començà a retirar-los del servei i a substituir-los pels Poseidon i, posteriorment…
Active Galaxy Nucleus
Astronomia
Galàxia amb un nucli brillant i compacte, l’espectre de la qual mostra línies d’emissió intenses que denoten una activitat violenta i intensa a la seva part central.
El 1943, per primera vegada, CKSeyfert estudià sistemàticament les AGN, tot i que n'hi havia exemples coneguts des del 1900 L’espectre de les AGN presenta unes línies d’emissió molt amples, produïdes per transicions entre estats electrònics d’alta energia i per la presència d’abundants ions de diferents elements oxigen, sofre, nitrogen, etc això permet d’identificar com a AGN els quàsars, els blazars, les galàxies Seyfert, les radiogalàxies i també els liners El nucli de les AGN es caracteritza sovint perquè és tan lluminós com tota una galàxia i perquè mostra moviments relativistes en el seu…
Atlas
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Atlas5.jpg)
L’Atlas 5 camí de la base de llançament (2018)
NASA
Astronàutica
Nom d’una sèrie de míssils balístics intercontinentals nord-americans, que han estat emprats també per a llançaments espacials.
N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams secundaris han estat…