Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Comptadoria Major de Castella
Història
Òrgan de govern destinat a administrar les finances del regne de Castella i a intervenir els comptes dels funcionaris públics.
Ja al s XV aparegueren dos comptadors majors d’hisenda i dos de comptes La comptadoria fou organitzada el 1476 i reformada el 1523, el 1544 i el 1568 També hi havia la Comptadoria Major d’Hisenda i la Comptadoria general de Comptes, la primera de les quals administrava les rendes reials La creació del Consell d’Hisenda, el 1523, en limità les funcions, però la confusió entre ambdós organismes es mantingué fins el 1602, que la Comptadoria fou assimilada al Consell Al començament del s XVIII fou substituïda per uns altres organismes
Archivo General de Indias
Dipòsit de la documentació relativa a les descobertes, les conquestes i l’administració de les antigues possessions castellanes d’Amèrica i d’altres territoris d’ultramar, situat a Sevilla.
Ocupa l’edifici construït al final del s XVI i destinat a llotja dels mercaders Carles III la dedicà a la concentració de la documentació relativa a Amèrica, la major part de la qual era a Simancas tot esperant una ordenació adequada Entre les catorze seccions que conté l’arxiu destaquen les següents patronat reial, comptadoria, contractació, justícia, audiència, escrivanies, arribades, correus, amb un conjunt de més de 35 000 documents El patronat reial comprèn butlles i breus pontificis sobre creació de catedrals i altres esglésies i nomenaments de prelats Hi figuren,…
Consell d’Espanya
Història
Òrgan de govern creat per l’emperador Carles VI, després de la caiguda de Barcelona en poder borbònic el 1714, a Viena, com a continuador dels consells d’Aragó, d’Itàlia, de Castella, d’Estat i de Guerra.
Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la qual hi havia…
Arxiu Històric de Lleida

Seu de l’Arxiu Històric de Lleida
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida.
Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i publicacions periòdiques de les comarques de Lleida Els seus fons més importants procedeixen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, l’administració local arxius municipals d’Anglesola, Sarroca de Lleida, protocols notarials del districte de Lleida, fons judicials Magistratura de Treball, Tribunal Tutelar de Menors i Patronato de la Merced i Junta de Libertad Vigilada, de la Comptadoria d’Hipoteques de Viella, de…
Arxiu de la Diputació Provincial de València
Historiografia catalana
Fons documental de la Diputació Provincial de València creat el 1813.
Com a conseqüència dels canvis constants de competències i de delimitació de la província, així com per les successives desaparicions i restabliments de la institució, aquest arxiu és molt heterogeni i ha integrat fons d’organismes anteriorment independents Està organitzat en set grans seccions que recullen les sèries referides al funcionament de la institució i les actes de la Diputació en ple i de les comissions la Junta Provincial del cens i les eleccions provincials el reclutament de soldats beneficència i sanitat foment agricultura i ramaderia, instrucció pública, carreteres i camins,…
Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental de la comarca del Bages format per fons de procedència diversa: administració de la Generalitat i administració local, fons notarial, judicial, eclesiàstic, d’institucions, d’empreses, d’associacions, i diferents fons patrimonials i personals. Les referències històriques més antigues sobre l’origen de l’arxiu provenen de la primera meitat del s. XIV, en què s’esmenta com els consellers de la universitat tenien el dret d’accedir amb una clau als segells, privilegis i altres documents, fet que coincideix amb un dels períodes de màxima esplendor econòmica de Manresa.
A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’…