Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Identitat Europea de Seguretat i Defensa
Concepte que defineix l’anomenat pilar europeu de l’OTAN mitjançant l’enfortiment del lligam transatlàntic.
El desenvolupament d’aquest concepte té com a objectiu permetre als estats membres de la Unió Europea augmentar la seva contribució en les missions i activitats de l’OTAN, però deixant la possibilitat que puguin actuar de manera independent a l’Aliança si es considera oportú En cas d’aquest supòsit, l’Aliança valorarà cas per cas i mitjançant el consens que l’OTAN contribueixi i doni suport amb mitjans i capacitats per tal de dur a terme aquestes operacions, tot i que no hi estigui compromesa militarment El control polític i la direcció estratègica seria assumida per la Unió…
declaració d’Amsterdam
Arquitectura
Nom amb què és coneguda la Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic, proclamada pel Consell d’Europa el 1975.
Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l’afirmació clara de la necessitat de l’extensió del concepte de “patrimoni arquitectònic” o “monument” al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general
escola de Mègara
Escola filosòfica que agrupà diversos pensadors que visqueren durant els s. V i IV aC.
Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les…
Durgâ
Un dels noms que rep la Xacti o Potència Divina, figurada com la consort de l’Ésser Suprem, en el seu aspecte destructor.
El concepte representa una arianització de la noció preària de la Gran Deessa
Perigordià
Prehistòria
Indústria lítica de les primeres fases del Paleolític superior de l’Occident europeu, estudiada principalment al Perigord, d’on deriva el nom.
El terme i el concepte han estat força discutits darrerament i alguns autors prefereixen distingir-ne el Gravetià i el Châtelperronià
Associació Internacional de Desenvolupament
Economia
Organització econòmica filial del Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament
, fundada l’any 1960 a Washington i coneguda generalment per la sigla IDA (International Development Association).
Té com a objectius el foment de crèdits a llarg termini als països subdesenvolupats, a un interès de l’1% anual pagat en concepte de costs d’administració L’associació és oberta a tots els membres del BIRD
Victòria
Mitologia
Divinitat romana, personificació de la victòria, anàloga a la grega Níkē
.
Vers la fi de la república simbolitzava les victòries assolides pels generals romans en època d’August assumí el concepte de Victòria Augusta com a base del poder militar de l’emperador En aquest darrer sentit hom la troba en connexió amb la teologia solar
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
Ancien Régime
Política
Designació de l’organització política, econòmica i social de la monarquia francesa anterior a la revolució del 1789.
Emprada d’antuvi pels revolucionaris francesos per a indicar el canvi radical que pretenien acomplir, fou recollida durant la Restauració pels legitimistes, que es proclamaren homes de l’Ancien Régime Posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic usual per a designar aquelles formes i situacions anàlogues a les de l’Ancien Régime, de diversos països europeus, abans de la constitució dels règims liberals Antic Règim
Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni
Projecte d’avaluació de la condició actual i les tendències de futur dels ecosistemes del món, realitzat per un equip de més de 2 000 autors i revisors de tot el món, entre el 2001 i el 2005, sota els auspicis de les Nacions Unides.
Els resultats es publicaren en quatre volums, i també són disponibles per internet A diferència de plantejaments anteriors, el projecte se centra en la relació entre els ecosistemes i el benestar humà i, en particular, en el concepte de servei dels ecosistemes Analitza les conseqüències que els canvis esdevinguts en els ecosistemes tenen per als humans i estableix les bases científiques per a identificar les accions necessàries per a millorar la conservació i l’ús sostenible dels ecosistemes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina