Resultats de la cerca

Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l’autor Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24 de novembre de 1961, per l’Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà Una versió més completa, però no íntegra, fou estrenada a la Scala de Milà el 14 de juny de 1962 Halffter realitzà una segona versió concertant, que fou estrenada a Lucerna el 1976

És l’única orquestra de cambra estable de Londres, i des de la seva fundació només ha tingut tres violinistes concertinos Emanuel Hurwitz, Kenneth Sillito i José Luis García Asensio Fins el 1960 no prengué definitivament el nom d’English Chamber Orchestra, i des de l’any següent actua regularment al Festival d’Aldebourg El 1985, per primera vegada en la seva història, acceptà la presència d’un director permanent, el britànic Jeffrey Tate En la seva trajectòria ha destacat la relació concertística i discogràfica amb Benjamin Britten, Raymond Leppard, Daniel Barenboim, Murray Perahia i Vladimir…

Tot i la mitificació realitzada des de la musicologia germànica, ningú no dubta a considerar la música de la cort de Mannheim com una de les produccions més destacades del segle XVIII El 1720 l’elector Carles Felip es traslladà a Mannheim en abandonar la ciutat de Heidelberg, però fou durant el regnat de Carles Teodor del Palatinat 1742-78 que es reuniren a la cort alguns dels més importants intèrprets i compositors europeus La seva orquestra fou admirada fins al punt de ser considerada la millor formació orquestral de l’època L’ús d’un tractament melòdic basat en temes arpegiats, el…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…