Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Alternativa d’Esquerres de Manresa
Partit polític
Partit local de Manresa impulsat pel Partit dels Comunistes de Catalunya [PCC] i legalitzat a l’abril de 1987 per Josep M. Mata, M. del Carme Aranda, Jesús Martínez, Josep M. Raluy i Francesc Sabrià.
La seva creació fou resultat d’una temptativa frustrada de crear una can-didatura d’esquerra no socialista a Manresa Esquerra Nacionalista de Manresa per a les eleccions municipals d’aquest any Finalment el PCC hi concorre-gué dins les llistes d’Iniciativa per Catalunya
Partit Demòcrata Europeu
Política
Partit polític europeista de centre.
Fou creat el 2004, a Brusselles, pel francès François Bayrou i l’italià Francesco Rutelli Des d’aquest anys concorre a les eleccions al Parlament Europeu dins de la coalició Renovar Europa i forma part d’aquest grup a la cambra Agrupa partits de centredreta, partidaris del federalisme europeu Mouvement Démocrate França, Margheritta Itàlia, Camí del Canvi Txèquia, Partit del Treball Lituània, Partit Nacionalista Basc País Basc, Moviment dels Ciutadans pel Canvi Bèlgica i Partit Europeu Xipre
Aralar
Formació nacionalista basca d’esquerres.
Nascuda com un corrent crític de Batasuna , es constituí en partit al juny del 2002, arran del desencís que provocà en un sector de l’esquerra nacionalista la ruptura de la treva d’ETA l’any 2000 Escollí com a coordinador general el parlamentari navarrès Patxi Zabaleta reelegit per al càrrec el 2004 En les eleccions al Parlament navarrès del 2003 obtingué 4 escons, i entre el 2004 i el 2015 participà en la candidatura Nafarroa Bai en els comicis generals i al Parlament navarrès En les eleccions al parlament basc del 2009 augmentà la seva representació en quatre diputats En les eleccions…
Partido Demócrata Cristiano
Història
Partit creat a Xile, el 1957, a base d’elements que havien format part del Partido Social Cristiano y de Falange Nacional, que dirigien Eduardo Frei, Manuel Garcetón Walker i Bernardo Leighton.
El 1964 Frei fou president de la República i el 1965 el PDC obtingué majoria a les cambres legislatives Inicià profundes reformes agràries i en l’ensenyament sota el lema de “revolución en la libertad” Els sectors més radicals s’escindiren el 1969 i crearen el Movimiento de Acción Popular Unificada MAPU, dirigit per Jacques Chonchol Tota la dreta reaccionària atacà també el PDC, que perdé les eleccions del 1970 amb el candidat R Tomic, guanyades pel socialista S Allende Amb la dictadura de Pinochet 1973, el PDC fou perseguit i, dirigit per Gabriel Valdés posteriorment substituït per E Frei,…
Iniciativa per Catalunya-Verds

Presentació de la campanya d’ICV a les eleccions de la Generalitat de Catalunya 2012
© Iniciativa per Catalunya
Política
Partit polític català fundat el 1998, d’esquerres i ecologista.
Aglutina diverses tendències a l’esquerra del PSC Té l’origen en la federació de partits fundada el febrer del 1987, amb el nom d’ Iniciativa per Catalunya IC, pel Partit Socialista Unificat de Catalunya , l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i el Partit dels Comunistes de Catalunya, que el 1988 abandonà la formació El 1998, les noves aliances amb grups ecologistes comportaren un canvi en la denominació oficial, que passà a ser l’actual Rafael Ribó i Massó en fou president del 1987 al 2000, any que el substituí Joan Saura i Laporta , confirmat en el càrrec el 2004 i el 2008 El 2007 fou…
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

Celebració del 12è Congrés del PSC (desembre del 2011)
© Partit dels Socialistes de Catalunya
Història
Partit constituït a Barcelona el 1978 per fusió dels preexistents Partit Socialista de Catalunya-Congrés, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i Federació Socialista Catalana.
Principals càrrecs i dirigents N’han ocupat el càrrec de primer secretari Joan Reventós i Carner fins el 1983, Raimon Obiols i Germà 1983-96, Narcís Serra i Serra 1996-2000, Josep Montilla i Aguilera 2000-11, Pere Navarro i Morera 2011-14 i Miquel Iceta 2014-21 Des del 2021 ocupa el càrrec Salvador Illa La presidència del partit ha recaigut en Joan Reventós i Carner 1983-96, Raimon Obiols 1996-2000, Pasqual Maragall i Mira 2000-07 i Isidre Molas 2008-11 Després d’uns anys vacant, el càrrec passà el 2014 a Àngel Ros i el 2021 a Miquel Iceta Fins els anys noranta el seu òrgan de premsa…