Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
llei de Contractes de Conreu
Dret català
Disposició reguladora de l’arrendament agrícola tendent a millorar la situació de l’arrendatari, promulgada pel Parlament de Catalunya el 12 d’abril de 1934.
Incidia especialment en els contractes de rabassa morta a les comarques vitícoles i en els de terra campa a les altres Elaborat per la Comissió Jurídica Assessora, l’avantprojecte fou debatut al Parlament novembre del 1933 - març del 1934 La llei fou aprovada l’11 d’abril de 1934 amb 56 vots a favor i cap en contra, per absència de la Lliga Catalana, partit que havia combatut el projecte i havia abandonat el Parlament La llei aplicava el principi de la propietat de la terra com una funció social diferenciava entre arrendament i parceria, segons la participació del propietari, fixava un mínim…
Federació de Joventuts Musicals de Catalunya
Música
Organització dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Té el seu origen en les Joventuts Musicals fundades a Bèlgica el 1940 El 1951 es fundaren les Joventuts Musicals de Barcelona i, posteriorment, es crearen delegacions a València 1953, Terrassa 1954, Sabadell 1956, Palma 1956, Mataró 1956, Ciutadella 1958, Igualada 1958, Manresa 1959, Maó 1959, Tàrrega 1959, Badalona 1960, Tarragona 1962, Vilafranca del Penedès 1962, Granollers 1963, Berga 1966, Súria 1966, Sóller 1966, Pollença 1966, Solsona 1968, Olot 1969, Figueres 1972, Martorell 1972, Sitges 1972, Vilanova i la Geltrú 1974, Sant Celoni 1974, Ferreries 1974 i Alaior 1975 El 1986 es creà la…
British Academy
Institució cultural britànica.
Fundada el 1901, el seu objectiu és el conreu de les humanitats
cultura de Baden
Prehistòria
Cultura prehistòrica d’època eneolítica el nom de la qual deriva del poble de Baden, al sud de Viena, i que s’estengué per una bona part de l’Europa central (Àustria, Txèquia, Hongria, sud de Polònia i Romania) a la primeria del segon mil·lenni aC.
La base econòmica era el conreu dels cereals i la ramaderia bous, porcs i bens És típica la seva ceràmica decorada amb línies incises seguides i punteig
Lèntuls
Família romana que prengué aquest gentilici per la fama assolida en el conreu de les llentilles.
No és clar, però, el seu origen, ni tampoc ho és la seva vinculació amb la gens Cornèlia A l’inici de l’Imperi, arrogant-se el nom d’Escipions, tingueren la possessió del monument funerari conegut amb el nom de “torre dels Escipions” de Tarragona
Barcelona Sport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’educació física publicada setmanalment a Barcelona el 1922.
D’ideari higienista, proclamava el conreu de l’exercici físic i de la cultura de l’intellecte com a valors enfortidors de la joventut i dels veritables sportmen Era escrita en català i fou dirigida per Josep Maria Mañé i Antich
Federació Internacional de Joventuts Musicals
Música
Organització d'abast internacional dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
És una xarxa d’associacions nacionals que ofereix activitats musicals múltiples i diversificades Les seves activitats tenen com a objectiu desenvolupar l’interès dels joves per la música i iniciar-los en el món de la creativitat, lluny de qualsevol discriminació i a la recerca d’una societat respectuosa i interessada per la identitat cultural de cadascú El moviment sorgí simultàniament l’any 1939 a Bèlgica, promogut per Marcel Cuvelie, director de la Société Philharmonique de Bruxelles, i per René Nicoly, a França El 1940, arran del primer “Concert pour la Jeunesse”, Marcel Cuvelier fundà a…
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB)
Historiografia catalana
Societat científica creada (1729) a Barcelona per afavorir el conreu de la història i, en general, les humanitats.
Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…
Acció Popular Catalana
Política
Partit polític de Catalunya, creat el mes d’octubre de 1934, adherit a la CEDA.
Fou dirigit especialment per Josep Oriol Anguera de Sojo, Lluís Jover i Nunell i Josep Cirera i Voltà Aconseguí un cert predomini entre alguns sectors de propietaris agrícoles en combatre, més durament que no pas la Lliga Catalana, la llei de Contractes de Conreu A les eleccions a diputats a corts de la República del febrer de 1936 formà part de la coalició del Front Català d’Ordre No obtingué cap escó
Acadèmia de l’Alcàsser
Acadèmia literària formada a València cap al 1670.
Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l' Acadèmia del Parnàs Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios 1681
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina