Resultats de la cerca

Fou aportada en dot per Marulla de Verona al seu marit Alfons Frederic d’Aragó, comte de Salona, que fou succeït pels seus fills Pere, Joan, Jaume i Bonifaci Frederic d’Aragó El fill d’aquest darrer, Pere Frederic d’Aragó, es rebellà, i el seu cosí i vicari general d’Atenes, Lluís Frederic d’Aragó, s’emparà de l’illa el 1380, però la retornà al fill del rebel, Joan Frederic d’Aragó, la filla del qual es casà 1394 amb Antoni de Caupena el 1425 llur fill Aliot posà l’illa sota la protecció de Venècia per por dels turcs, amb la condició que si s’extingia la seva família la senyoria passaria a…

De fet hom l’identificà amb Ròmul i amb Mart Venerat en un oratori del Quirinal, constituïa amb Júpiter i Mart la tríada que representava la unitat del Capitoli, del Palatí i del Quirinal

Instituït al s XII amb una funció assessora i financera, al s XV constituïa la majoria de l’autoritat política Era l’única magistratura ordinària de la república i la seva competència era absoluta Format per vuit membres, era renovat cada quatre mesos Podia nomenar comissions especialitzades de tres a cinc membres i era assistit per uns altres consells menors La constitució del 1528 el suprimí

És l’equivalent dels dos estatges moderns, el Languià i el Serravallià

Creada al congrés de Viena 1815 i presidida per Àustria, funcionava com una assemblea federal, però disposà dels recursos financers i militars necessaris Les rivalitats entre Àustria i Prússia, després de la victòria prussiana a Sadová 1866, portaren a la dissolució de la Confederació i de la dieta

Constituïa, amb l’Acció Social Agrària de Girona, la base de l’organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d’aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l’Urgell Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí els 8 000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals A l’estiu del 1933 dirigí i protagonitzà l’agitació agrària a la zona del canal d’Urgell, enfrontant-se a les autoritats de l’Esquerra l’any següent, s’adherí a l’Aliança Obrera, i el 1936 s’integrà en el POUM Publicà un…

Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet, el 1968 n’…

El seu fons d’obres consta de les peces adquirides inicialment per Francesc Gòdia i Sales i les que posteriorment, després de la seva mort, adquirí la seva filla Liliana Gòdia , fundadora i presidenta de l’entitat Amb prop de 1500 obres d’estils i èpoques que van des del romànic al segle XXI, el seu fons constituïa una de les colleccions privades més importants de Catalunya Hom hi troba representada l’obra de Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Llorenç Saragossa, Martín de Soria, Felipe de Bigarny, Alejo de Bahía, Pedro Berruguete, Juan van der Hamen, Francisco de Zurbarán, Joaquim…

Té l’origen en el Monte de Piedad de Madrid, creat pel sacerdot Francisco Piquer el 1702, que donà lloc a la Caja de Ahorros de Madrid quan començà a cobrar interessos pels préstecs Ha creat l’Obra Social Caja Madrid i Fundación Caja Madrid Té participacions a Iberia Líneas Aéreas de España SA , Empresa Nacional de Electricidad SA , Mapfre i altres grans corporacions L’any 2009 els actius totals eren de 191904 milions d’euros i el resultat atribuït fou de 725 milions d’euros El nombre d’oficines era de 2179 i el d’empleats de 15259 Quarta entitat financera i segona caixa d’estalvis de l’Estat…

Rep el nom del ministre d’Afers Estrangers britànic Mark Sykes i el francès Georges Picot, artífexs i signataris dels acords A grans trets, la divisòria entre els territoris d’ambdues potències recorria des de la costa mediterrània, a l’actual frontera entre el Líban i Israel, fins aproximadament la meitat del territori situat entre Kirkuk i Mossul Iraq França exercia un control directe o indirecte al nord de la línia bàsicament el Líban, Síria, el nord-est de l’actual Iraq i el sud-est de l’actual Turquia, mentre que la Gran Bretanya controlava, al sud, Jordània, la part nord de l’Aràbia…