Resultats de la cerca

Té com a precedents les diverses edicions 1982, 1983 i 1993 del Diccionari de la llengua catalana de la mateixa editorial, que recollien tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana El Gran diccionari de la llengua catalana  amplia els diccionaris anteriors amb un nombre total d’entrades molt superior 83500, incloses les 67500 del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, incorpora informació gramatical i complementària anteriorment consultable en altres obres com ara etimologia, partició sillàbica, homòfons, prefixos i sufixos, etc, i concedeix especial atenció…

Fou creada el 2005 per la Comissió Europea , que l’obrí al públic el 2008 El fons, que aquest any constava d’uns dos milions de documents i que hom preveu augmentar fins els deu milions l’any 2010, prové de més d’un miler d’institucions de tots els països europeus, bé que en aquesta primera etapa França destaca especialment pel volum de les aportacions més del 50% Els documents inclouen tant imatges com textos i enregistraments sonors fotografies, vídeos, mapes, manuscrits, pintures, diaris, llibres, partitures i té com a objectiu recopilar i posar a l’abast del públic mitjançant internet el…

L’any 2022 era format per més de 400000 espècimens, amb una important representació de tots els grans grups de vegetals algues, briòfits, cormòfits, fongs i líquens També allotja colleccions històriques rellevants, principalment del segle XIX, i algunes colleccions especialitzades, com, per exemple, una collecció de fruits i llavors, una collecció etnobotànica i un herbari docent És un herbari en constant creixement gràcies a l’activitat de recerca en biodiversitat vegetal dels investigadors de la mateixa universitat, i també per donacions i intercanvis amb altres herbaris del món  Prové de…

És editat per Eliseu Climent i disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma N'han estat directors Francesc Pérez Moragón, Vicent Sanchis, JR Lluch, O Castanys, A Maresma, J Marí i J Fortuny, S Cot Des del 2008 n'és el director À Milian L’any 1994 es convertí en la primera publicació en paper en català consultable a internet Sobresurt per les seves d’opinió, reportatges en profunditat de diferents aspectes de la política, molt especialment els referits als Països Catalans, i també per les seccions internacional i cultural Ha incorporat també seccions de ciència i tecnologia…

En el seu origen, hi tingué un pes determinant el conflicte derivat del secessionisme lingüístic impulsat per determinats grups de pressió al País Valencià, especialment a partir de la Transició Presidida per Ascensió Figueres Górriz  i, des de l'octubre del 2011, per reelegit al febrer del 2017, té la seu al monestir de Sant Miquel dels Reis Publica textos normatius, d’onomàstica i toponímia, diccionaris vocabularis i lèxics, manuals, documents de recerca, històrics i clàssics valencians Dels volums publicats, cal esmentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, un…

Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i 44478…

Considerada l’enciclopèdia de referència en el món anglòfon, fou publicada en paper fins el març del 2012 La primera edició es publicà a Edimburg Escòcia en tres volums entre el 1768 i el 1771 En les successives edicions anà ampliant el nombre de volums fins a arribar als vint en la quarta edició 1801-09 Hom considera l’onzena edició 1911 com la decisiva en la fixació de l’estil i el to La quinzena 1974, amb trenta-dos volums, fixà l’estructura bàsica definitiva de l’obra en paper en quatre parts la Micropaedia, la Macropaedia, la Propaedia i els índexs La Micropaedia és una enciclopèdia de…

Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent  per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències…