Resultats de la cerca

És dirigit per la Universitat de Chicago i manté contactes amb la indústria i amb d’altres universitats

És el club més antic d’aquesta especialitat i ha promogut abundants investigacions, estudis i comunicacions a través dels seus contactes internacionals i amb la publicació de les revistes Peaks, Passes and Glaciers i l’actual Alpine Journal 1863

Com els altres períodes, es distingeix per la manufactura d’una ceràmica característica i també per les innovacions culturals que introduí, gràcies als contactes establerts amb la civilització mesopotàmica i a un probable comerç amb les zones portuàries del golf de Pèrsia

Dedicada en els primers temps als contactes amb l’exterior i del coneixement de l’illa a través de la secció d’excursionisme, a partir dels anys vint passà a una producció de material de propaganda a gran escala Primera entitat d’aquesta mena creada a l’Estat espanyol, ha servit de model a entitats semblants sorgides posteriorment

Ha promogut una àmplia sèrie de cursets, conferències, viatges d’estudi, etc, així com contactes amb grups estrangers similars El 1957 promogué la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa, i el 1959 la d’una escola de secretariat del CICF, així com un Patronat d’Acció Social Ciutadana per a la creació de centres escolars als suburbis

En realitat, mai no formà una organització present a Catalunya que aglutinés els elements dinàstics procedents de la Lliga, Renovación Española i la Confederación Española de Derechas Autónomas, sinó que més aviat fou una invenció de José M Gil-Robles, conseller de Joan de Borbó, per tal de mantenir contactes el 1947 amb l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas primer i amb Indalecio Prieto després

Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contactes amb nous corrents ideològics L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme En foren collaboradors, entre d’altres, N Balthasar, E Longpré, JH Probst, R Bizzani, Bartomeu Xiberta, Joan B Manyà, Pere M Bordoy i Torrents, Joan Tusquets i Basili de Rubí

Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País Valencià…

Es proposà “l’alliberament de la joventut com a sector social oprimit, des d’una societat catalana reunificada, independent i socialista” Donà suport a l’ Assemblea d’Unitat Popular El 1995 alguns dels seus dirigents ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Amb la irrupció de la Plataforma per la Unitat d’Acció iniciaren contactes amb Maulets , organització amb la qual es fusionaren el 1998 Aleshores adoptaren el nom de Maulets-el Jovent Independentista Revolucionari El seu òrgan era En marxa

El partit recuperà el federalisme del republicanisme valencià en entrar al Front Popular En les eleccions de febrer del 1936, el president del partit, Vicent Marco i Miranda, aconseguí un escó a les corts per València i, molt aviat, Esquerra Valenciana ingressà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una vinculació creixent A partir del 1937 mantingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits