Resultats de la cerca

La Crida propugnà l’autodeterminació dels Països Catalans, la consideració del català com a llengua pròpia i única de la nació catalana, defensà les llibertats collectives, la construcció d’una societat més justa i lliure, la desmilitarització, la desnuclearització, la protecció del medi ambient i la internacionalització del fet català Es dissolgué al juny de 1993 Al principi comptà amb el suport de diversos partits parlamentaris Inicià la seva activitat amb grans mobilitzacions com les campanyes “Som una Nació”, que omplí el Camp Nou, o la realitzada contra la LOAPA El fracàs d’…

Nasqué com un moviment espontani de defensa davant els obstacles al desenvolupament de la cultura catalana, als intents de restablir el centralisme i com a reacció a un manifest en què hom denunciava la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya Posteriorment la Crida evolucionà fins a reivindicar la independència dels Països Catalans Convocà actes multitudinaris camp del FC Barcelona, 1981, manifestacions contra la LOAPA, 1982, campanyes de solidaritat internacional Etiòpia, Eritrea, Nicaragua, etc, viatges en massa a institucions internacionals i accions directes…

Aquest el cridà, i posà a casa seva Agraït, es penedí dels fraus en la recaptació i en prometé la restitució

La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els…

Donà suport a La Crida Confluí en l’Associació Narcís Roca i Farreras, fundada el 1988 pel mateix Cucurull que la presidí fins a la seva mort i dedicada a impulsar el pensament polític i social al servei de la independència

El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987

Maoista i antisoviètic, impulsà, des del 1977, el Sindicato Unitario José Sanromá Aldea n'era el secretari general, i En Lucha 1969-79, l’òrgan de premsa De migrada presència als Països Catalans, hi publicà Crida dels Comunistes Principat i Ara País Valencià El 1979 es fusionà amb el PTE en el Partit dels Treballadors 1979

En el seu manifest de cloenda es reivindicava el paper de l’escola pública com a eix vertebrador de tot el sistema educatiu i l’augment de la despesa pública en educació fins a arribar al 6% del PIB L’origen del Fòrum és en la Crida per un debat social sobre l’educació a Catalunya , que diverses personalitats del món cultural i acadèmic català feren pública al juny del 2003

De tendència independentista i marxista, fou fundat l’any 1978 per Abdullah Öcalan, com a resultat d’un procés de reagrupament de militants i ideològic Opera a Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq El 1984 començà la seva activitat armada contra Turquia Arrestat Öcalan el 1999, el 2006 féu una crida al partit per deixar la lluita armada, però la seva posició fou contestada per l’organització, que mantingué la lluita armada enfront de la cruesa de la repressió turca