Resultats de la cerca

Constitueix la figura central del tema iconogràfic de la crucifixió i és anomenada així quan la imatge té més interès que la creu Les primeres representacions del Crist en creu són del segle V porta de Santa Sabina, a Roma capseta de vori del British Museum de Londres Abans, els cristians representaven la creu sola, potser per la por d’ésser objecte de burla cal recordar la representació al Palatí, a Roma, d’un crucificat amb cap d’ase, i la inscripció “Alexàmenos adora el seu déu”, i la prohibició d’imatges del Crist crucificat feta pel concili d’Elvira, el 305 A l’Orient i, per la seva…

Conté estrofes de caràcter popular que alternen amb fragments de caràcter culte, sens dubte aprofitant textos anteriors, entre els quals hi ha la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines, i potser un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu , que fou representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518 Fou escenificada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que es…

D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli el 1847 hom edificà per a la seva representació el Teatre Principal, el 1901 el Teatre Olesa i el 1922 el Teatre El Círcol El 1940, un cop acabada la guerra del 1936-39, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana El 1949 Joan Povill i Adserà , que el dirigia des del 1933, escriví l’actual lletra —que substituí les diverses versions que de l’obra atribuïda a Antoni de Sant Jeroni frare trinitari hom…

Els jueus demanaren que fos indultat, amb motiu de la Pasqua, alhora que exigien la crucifixió de Jesús de Natzaret

Evolucionà des d’un inicial estil gòtic, caracteritzat pel seu idealisme, la seva elegància i el seu misticisme Tríptic de la Crucifixió, ~1330, museu Wallraf-Richartz, Colònia, cap a una posterior recerca de l’expressió pròpiament plàstica i d’una composició més rigorosa Stephan Lochner A la segona meitat del s XV fou progressivament sotmesa a la influència de la pintura flamenca Mestres de la Vida de la Mare de Déu i de l’altar de Sant Bartomeu, tots dos al museu Wallraf-Richartz, i s’acabà al s XVI amb Bartholomäus Bruyn , renaixentista de característiques paralleles a les…