Resultats de la cerca

Apareix en algunes epístoles paulines, en altres autors i en inscripcions, i tenia un ús cultual

S'ajusta com cap altra a les tècniques prescrites en els tractats més antics D’origen cultual, era pròpia de les devadāsis noies dedicades al servei d’una divinitat en un temple, on practicaven una prostitució que, en llur cas, era considerada honorable

L’integren tres sepulcres megalítics de cambra simple, de dimensions reduïdes, i tres menhirs separats entre ells, però orientats seguint una certa alineació En connexió amb aquests darrers, unes construccions molt modestes permeten pensar en l’existència d’alguna mena de recinte cultual al seu entorn Tot el conjunt ha estat datat, imprecisament, dins el Neolític mitjà i el bronze inicial

El Buda hi és representat abraçant Tāra o altres Śakti, el Tathāgata és l’òrgan masculí, el paradís o Sukhavati és la penetració en el yoni vagina, la unió sexual és el ritu que permet d’experimentar la natura divina del Buda, etc El mateix mot vajra , nom cultual del ceptre dels lames, és també el nom ritual del penis i una designació esotèrica de l’Absolut

Les excavacions arqueològiques en aquest indret, el nom antic del qual es desconeix, han evidenciat que els temples trobats a Göbekli Tepe serien els primers edificis de culte religiós de la història El nivell d’ocupació més antic estrat III es data entorn el 9100 aC Neolític preceràmic i conté sis construccions circulars, en uns casos, i ovals, en d’altres Aquestes estructures arquitectòniques mesuren entre 10 m i 30 m de diàmetre i estan formades per pilars monolítics en forma de T, decorats amb relleus animals, units mitjançant murs encara resten una desena de construccions semblants sense…

Pel damunt de les diferenciacions de cada grup, llur doctrina comuna, basada en la Bíblia com a única regla de fe i de conducta, s’identifica amb el moviment religiós més conegut amb el nom de protestantisme La pràctica cultual evangèlica suposa un retorn radical a la simplicitat litúrgica de l’Església primitiva i consisteix en la lectura pública de la Bíblia, l’homilia, la celebració de la Cena, la pregària i el cant comunitari L’organització de comunitats de l’Església evangèlica als Països Catalans data de mitjan segle XIX, després de la traducció de Lo Nou Testament 1832…