Resultats de la cerca

Entre els anys 2005 i 2009 incorporà les modalitats de bicicleta tot terreny i carretera i donà origen a diferents equips de competició La secció de BTT fou gestionada per Francesc Zurita i tingué especialistes com Carlos Coloma i Marga Fullana, juntament amb diverses promeses catalanes El 2007 es creà l’equip de carretera sota la direcció de Domènec Carbonell i Melcior Mauri, que reuniren nou ciclistes menors de 23 anys El 2008 creà l’ECP Continental Pro, que arribà a ser el millor equip de la Copa d’Espanya de l’Avenir, en la qual Eduard Prades assolí el segon lloc El 2009 duplicà les seves…

La primera edició se celebrà a l’agost del 1998 a Prades, organitzada per l’Associació Prades Pop-Rock Festival, la promotora de concerts RGB Management i la revista ‘Enderrock’, i reuní més de 6000 persones El Senglar Rock es convertí en el festival musical d’estiu de referència dels Països Catalans, donant cabuda preferencialment als grups i solistes d’expressió catalana En l’edició del 2000 es traslladà a Montblanc i obrí el ventall estilístic, amplià el nombre de jornades i, a partir del 2002, inclogué en el cartell grups procedents de l’Estat espanyol En l’edició del 2003 duplicà el…

Aplega una destacada collecció etnogràfica i mostra les característiques de la vida tradicional a les viles i als pobles rurals catalans, fent especial esment a la pagesia i a les arts i oficis tradicionals de Catalunya, sense oblidar la modernització del camp durant el segle XX i les conseqüències del procés L’any 2009 obrí les portes totalment remodelat El nou museu modernitza el discurs museogràfic i duplica la superfície expositiva, amb la construcció d’un nou edifici annex a l’original, i remodela l’antiga masia del segle XVII Presenta l’evolució de la vida agrícola i ramadera al camp…

Té la categoria de museu nacional de França i és un dels més grans del món Francesc I, el 1527, féu enderrocar l’antic palau medieval construït per Felip August i encarregà a PLescot i JGoujon 1546 la construcció del nou palau, del qual feren el costat SW del Pati Quadrat La Gran Galeria i la Petita Galeria foren edificades sota Caterina de Mèdici i Enric IV Durant el regnat de Lluís XIII i Lluís XIV, JLemercier i LLe Vau acabaren el Pati Quadrat, i ChPerrault féu la columnata ChPercier i PFontaine projectaren l’ala del carrer de Rivoli, durant el Primer Imperi, i, durant el Segon, el palau…

És dedicat especialment a l’art produït a partir de la segona meitat del segle XX, amb una especial atenció a les aportacions catalanes i a les tendències que han incidit més en l’art català Té els seus precedents més llunyans en un efímer museu del mateix nom creat el 1960 a iniciativa, entre d’altres, d’ Alexandre Cirici i Pellicer Posteriorment, el 1987 fou constituïda la Fundació Museu d’Art Contemporani, la qual, juntament amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, integrà el 1988 el consorci gestor del museu En aquesta primera etapa prèvia foren directors de la…

L’origen es remunta al 1939, any en què fou creat el Lérida Balompié , fruit de la fusió entre el Lleida Sport Club i l’AE Lleida Calaveres, amb el suport de l’AEM Associació d’Exalumnes Maristes El seu terreny de joc era el camp de la carretera de Corbins La temporada 1939-40 es proclamà campió de grup de segona regional, però no ascendí a primera regional fins a la següent edició 1940-41 La temporada 1942-43 pujà a tercera divisió i el 8 de juliol de 1945 arribà a un acord de fusió amb el seu gran rival, el CD Leridano, fundat el 1941 i considerat l’equip dels militars jugava a primera…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…