Resultats de la cerca

Sota l’impuls de Mariona Cortés Ayats, començà impartint classes de danses populars internacionals –d’aquí el seu nom– i cursos de ball amb parella estil envelat Així sorgiren les Jornades Internacionals de Dansa Popular a Alella, on participaven professors de ball de renom internacional Durant els anys vuitanta introduí el ball esportiu i de competició, i impulsà la creació de l’Associació Espanyola de Professors de Balls de Saló i Esportiu, que el 1989 passà a representar Espanya dins la Federació Internacional d’Escoles de Ball, l’actual World Dance & Dance Sport Council,…

És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva…

Totes dues es formaren a Belgrad, i Danica estudià també a les universitats d’Oxford i Londres 1923-24 A més, treballà a la biblioteca de la Universitat de Belgrad 1931-51, i Ljubica fou cap del departament de música tradicional al museu etnogràfic de la mateixa ciutat 1939-51, on fundà la secció de dansa tradicional Treballaren sempre conjuntament i, a partir dels seus treballs de camp, realitzaren detallades descripcions de més de 900 danses, degudament contextualitzades i amb les seves melodies, procedents bàsicament de Sèrbia, Macedònia, Montenegro i Dalmàcia Desenvoluparen…

Restà inacabada en morir Borodin i NRimskij-Korsakov i AGlazunov en completaren la composició i l’orquestració Estrenada a Peterburg 1890, forma part del repertori operístic de molts teatres Hom interpreta sovint a part les danses polovetsianes del tercer acte A Barcelona fou estrenada al Liceu l’any 1922

El pensament de la Wicca, terme derivat del mot anglès  witchcraft  ‘bruixeria’, està relacionat amb l’ecologia, el naturisme i el feminisme Els seus ritus consisteixen en cants, danses i celebren les estacions de l’any Té uns 80000 membres repartits pels Estats Units d’Amèrica, l’Amèrica del Sud i Europa

Copiat per Francis Tregian entre el 1609 i el 1619, inclou tota mena d’obres instrumentals per a teclat, com ara danses, arranjaments de música vocal o preludis És una de les fonts més importants per a conèixer la música instrumental anglesa del segle XVI Entre els compositors que hi són més representats destaquen W Byrd, J Bull i G Farnaby

Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946

Les més famoses eren les quatre que hom celebrava a Atenes d’hivern a primavera les Oscofòries , les Antestèries , les petites Dionísies i les grans Dionísies Hi tenien lloc les fallofòries, la hierogàmia de la ciutat amb la divinitat, concursos ditiràmbics i representacions teatrals l’embriaguesa, l’èxtasi, les danses violentes i l’omofàgia possibilitaven una unió particular del creient amb la divinitat Hom les troba posteriorment a Roma en forma de bacanal

Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss de Viena

Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon