Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Escola Danses d’Arreu del Món / DIO Club
Ball esportiu
Escola de dansa del barri de Gràcia de Barcelona i club de ball esportiu pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Sota l’impuls de Mariona Cortés Ayats, començà impartint classes de danses populars internacionals –d’aquí el seu nom– i cursos de ball amb parella estil envelat Així sorgiren les Jornades Internacionals de Dansa Popular a Alella, on participaven professors de ball de renom internacional Durant els anys vuitanta introduí el ball esportiu i de competició, i impulsà la creació de l’Associació Espanyola de Professors de Balls de Saló i Esportiu, que el 1989 passà a representar Espanya dins la Federació Internacional d’Escoles de Ball, l’actual World Dance & Dance Sport Council,…
Representació de la Mort
Literatura catalana
Obra dramàtica anònima, de la segona meitat del segle XVI, en vers.
És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva…
Jankovic
Música
Nom de família de les etnomusicòlogues sèrbies Ljubica S. Jankovic (Aleksinak, Sèrbia 1894 - Belgrad 1974) i la seva germana Danica S. Jankovic (Lešnica, Sèrbia 1898 - Belgrad 1960) són conegudes pels seus treballs pioners sobre dansa tradicional, que obriren el camí de la moderna etnocoreologia.
Totes dues es formaren a Belgrad, i Danica estudià també a les universitats d’Oxford i Londres 1923-24 A més, treballà a la biblioteca de la Universitat de Belgrad 1931-51, i Ljubica fou cap del departament de música tradicional al museu etnogràfic de la mateixa ciutat 1939-51, on fundà la secció de dansa tradicional Treballaren sempre conjuntament i, a partir dels seus treballs de camp, realitzaren detallades descripcions de més de 900 danses, degudament contextualitzades i amb les seves melodies, procedents bàsicament de Sèrbia, Macedònia, Montenegro i Dalmàcia Desenvoluparen…
El príncep Ígor
Música
Òpera d’Aleksandr Borodin amb llibret del mateix autor.
Restà inacabada en morir Borodin i NRimskij-Korsakov i AGlazunov en completaren la composició i l’orquestració Estrenada a Peterburg 1890, forma part del repertori operístic de molts teatres Hom interpreta sovint a part les danses polovetsianes del tercer acte A Barcelona fou estrenada al Liceu l’any 1922
Wicca
Moviment de bruixeria i màgia modernes i neopaganes restaurades pel francmaçó anglès Gerald B. Gardner a partir del 1940 i implantades als Estats Units d’Amèrica el 1962.
El pensament de la Wicca, terme derivat del mot anglès witchcraft ‘bruixeria’, està relacionat amb l’ecologia, el naturisme i el feminisme Els seus ritus consisteixen en cants, danses i celebren les estacions de l’any Té uns 80000 membres repartits pels Estats Units d’Amèrica, l’Amèrica del Sud i Europa
Fitzwilliam Virginal Book
Música
Manuscrit conservat al Fitzwilliam Museum de Cambridge (Anglaterra) que conté prop de 300 obres per a virginal compostes per autors anglesos durant la segona meitat del segle XVI i la primera dècada del XVII.
Copiat per Francis Tregian entre el 1609 i el 1619, inclou tota mena d’obres instrumentals per a teclat, com ara danses, arranjaments de música vocal o preludis És una de les fonts més importants per a conèixer la música instrumental anglesa del segle XVI Entre els compositors que hi són més representats destaquen W Byrd, J Bull i G Farnaby
Wandervögel
Història
Moviment de joves alemanys, fundat per Karl Fischer el 1896, que tenia per finalitat cercar una renovació de la vida mitjançant l’aproximació a la natura.
Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946
Dionísies
Festes orgíaques en honor de Dionís.
Les més famoses eren les quatre que hom celebrava a Atenes d’hivern a primavera les Oscofòries , les Antestèries , les petites Dionísies i les grans Dionísies Hi tenien lloc les fallofòries, la hierogàmia de la ciutat amb la divinitat, concursos ditiràmbics i representacions teatrals l’embriaguesa, l’èxtasi, les danses violentes i l’omofàgia possibilitaven una unió particular del creient amb la divinitat Hom les troba posteriorment a Roma en forma de bacanal
Strauss
Música
Família austríaca de músics.
Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss de Viena
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Música
Cobla catalana fundada el 1983 i dirigida per Jordi León, a excepció del període 1991-93, en què ho feu Concepció Ramió, si bé també ha comptat amb O. Martorell, M. Oltra, Ll. Moraleda o J.M. Bernat, entre d’altres, com a directors convidats.
Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon