Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Unió Regionalista
Política
Grup polític format a Barcelona a la darreria del 1899.
Era, de fet, una transformació de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja, que, davant el fracàs del polaviejisme i de la temptativa de collaboració amb el partit de Silvela, adoptà aquest nom nou El 1901 es fusionà amb el Centre Nacional Català i formà la Lliga Regionalista
Sociedad Gimnástica Gerundense
Gimnàstica
Entitat fundada a Girona.
Fou la primera institució que fomentà la gimnàstica a les comarques gironines, on creà diversos gimnasos a la darreria del segle XIX i principi del XX
Interkosmos
Astronàutica
Organització que agrupava els estats de l’Europa oriental per a la col·laboració en la investigació espacial, sota la direcció de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS.
Resultat d’aquesta collaboració fou el Kosmos-261 , llançat a la darreria del 1968, la sèrie de satèllits Interkosmos i el programa Intersputnik , destinat a desenvolupar un sistema de telecomunicacions per satèllit
Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya
Història
Organització creada al començament del 1936 que reuní la majoria dels cambrers i els cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4000 afiliats).
Fou la principal base sindical del Partit Comunista de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936 Ingressà a la UGT de Catalunya a la darreria del juliol del 1936
Orient Express
Tren de luxe, creat a la darreria del s XIX, que unia les principals capitals i ciutats europees.
El primer servei sortí de París 1883 amb destinació a Istanbul, però els seus itineraris anaren variant en funció de les modificacions en el traçat de les fronteres, de la construcció de nous túnels i de l’expansió de la xarxa ferroviària Durant la Primera Guerra Mundial el servei restà interromput després de la Segona Guerra Mundial, l’auge del transport aeri posà fi a la seva expansió i l’any 1977 fou clausurat El servei fou reprès com a atractiu turístic, el 1982, entre Londres i Venècia, via París
Centre d’Estudis del Maestrat
Historiografia catalana
Entitat creada per la Diputació Provincial de Castelló l’any 1958, radicada al convent de Sant Francesc de Morella i dirigida per Manuel Milian i Boix.
Fins a la darreria dels anys seixanta s’ocupà de la restauració i promoció del patrimoni artístic i cultural dels Ports de Morella, a més d’organitzar conferències i cursos d’estiu a la capital dels Ports
el Terror Blanc
Història
Reacció contrarevolucionària que tingué lloc a França els primers anys de la Restauració (1815-16), quan els reialistes es lliuraren a una repressió sagnant contra les persones que s’havien significat en l’etapa anterior com a revolucionaris o com a bonapartistes.
La repressió fou legalitzada en certa manera pel triomf electoral dels ultres 1815, fins a arribar a l’extrem que el mateix govern del duc de Richelieu es veié obligat a posar-hi fi, a la darreria de l’any 1816
mestre de Vilafermosa
Pintura
Nom amb què és conegut l’autor dels retaules del Judici final, La Mare de Déu, L’Eucaristia i altres de la localitat de Vilafermosa (Alt Millars).
Pertany a la darreria del s XIV i la primeria del XV Les propostes d’identificació amb Francesc Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l’obra d’aquest mestre a Llorenç Saragossa
Tramvies del Baix Empordà
Societat concessionària del ferrocarril de via estreta de Girona a Palamós.
Formada per capital belga, es constituí en obtenir la concessió 1884 El 1913 obtingué una altra concessió per a una extensió fins a Banyoles La companyia fou absorbida per l’Estat espanyol el 1942, i el ferrocarril de Girona a Palamós, malgrat la protesta popular, fou suprimit a la darreria del 1955
Zollverein
Economia
Unió duanera i econòmica dels estats alemanys, que fou duta a terme, sota la direcció de Prússia, a partir de l’any 1818, a la qual s’afegiren successivament els diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg, l’any 1888) i que preparà la unitat política d’Alemanya.
Àustria entrebancà aquesta creació, tement, com de fet ocorregué, que la unitat econòmica propugnada per Prússia comportaria l’hegemonia d’aquest regne sobre Alemanya El Zollverein transformà Alemanya, ja a la darreria del s XIX, en la primera potència industrial de l’Europa continental El gran propagandista d’aquesta unitat duanera fou l’economista Friedrich List