Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cova del Gegant
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà situat en una cova marina al terme municipal de Sitges (Garraf).
La cavitat, situada a primera línia de mar, fa uns 200 m de longitud i té diverses galeries secundàries Des de la seva descoberta, l’any 1954, per Santiago Casanova i Giner, l’indret ha estat objecte de campanyes arqueològiques dirigides per diferents organismes La troballa més interessant fou una mandíbula de neandertal que s’exposa al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona L’aplicació del mètode de datació d’urani-tori de la Universitat de Bristol Regne Unit ha concedit una antiguitat de 53200 anys a aquesta resta humana Amb aquesta nova datació, la mandíbula passa a ser una mica més…
cova de Cuçac
Cova situada al terme municipal de Lo Boisson de Cadonh (Le Buisson-de-Cadouin), a Dordonya, Occitània.
Descoberta l’any 2000, s’hi ha documentat més d’un centenar de figures, totes gravades, que corresponen essencialment al bestiari tradicional de l’art paleolític europeu, tot i que també hi ha alguna figura humana de sexe femení i signes sexuals També s’hi han trobat restes humanes repartides en diferents depressions de la cova Els gravats són probablement del període gravetià 28000-22000 aC, tot i que no es pot excloure del tot una datació dins l’Aurinyacià 35000-28000 aC
Caldesa
Personatge femení, tema d’algunes obres de Joan Roís de Corella
.
Sembla que fou una de les diverses amants de l’escriptor, però no ha estat identificada, i hom suposa que és un nom inventat Tant la narració Tragèdia de Caldesa , de caràcter autobiogràfic, en la qual presenta la traïció de la seva amiga, com el poema Desengany reflecteixen l’amor decebut del poeta en termes lírics En dos altres poemes, de datació probablement posterior A Caldesa i Debat ab Caldesa , la infidelitat de la dona és objecte d’injúries i de violents sarcasmes S'han perdut dues cartes d’amor de Corella a Caldesa
columbari de Vila-rodona

Aspecte del columbari de Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Edifici funerari d’època romana, situat al municipi de Vila-rodona (Alt Camp).
El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia Té planta rectangular i forma de temple clàssic Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l’edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic Conegut de fa temps, els anys vuitanta hom hi realitzà excavacions sota la direcció de JM Gurt, les quals han pogut confirmar l’existència d’una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del s II dC
Ediacarià
Geologia
Unitat equivalent del
Vendià, primer sistema del Fanerozoic, emplaçat sota el Cambrià.
L’interval de temps va dels 670 als 550 milions d’anys El nom Ediacarià substitueix de manera definitiva altres noms provisionals com Neoproterozoic III o Vendià S'inclou en l’era Neoproterozoica Es caracteritzat per la fauna d’Ediacara, formada per metazous sense closca, de la qual han derivat els principals fílums, classes i ordres d’invertebrats coneguts en temps posteriors L’inici del període és marcat per l’aparició d’una nova capa de carbonats diferenciada de les altres químicament i per la textura la datació es féu pel sistema urani-plom a Namíbia i la XinaHom ha descobert fòssils d’…
La Gioconda
La Gioconda, de Leonardo da Vinci (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom donat al retrat suposat de la dama napolitana Monna Lisa, muller de Francesco di Bartolomeo di Zanobi del Giocondo, pintat per
.Leonardo da Vinci
És un oli sobre taula de 77 x 53 cm fou comprat per Francesc I de França potser al mateix Leonardo La pintura ha estat sempre voltada per una llegenda i ha inspirat nombrosos literats i diferents interpretacions d’estudiosos de l’art, llegendes a les quals contribuí també un famós robatori que tingué lloc el 1911, després del qual l'obra tardà més de dos anys a ser restituïda al Musée du Louvre, a París, on és exposada des del 1797 n'hi ha còpies en altres museus La datació de la pintura és oficialment fixada entre els anys 1503-1506, però anàlisis realitzades els primers anys del segle XXI a…
Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat
© Fototeca.cat
Marededeu
Marededeu trobada, patrona de Catalunya.
Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser venerada a…
Latdorfià
Geologia
Divisió obsoleta del Paleogen, en desús a causa de les dificultats de datació i de correlació que hom hi ha observat, i que correspon, segons alguns autors, a la base de l’Oligocè, i, segons d’altres, a l’Eocè superior.
La localitat tipus és a Latdorf Alemanya
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble
© iStockphoto.com/jamesbenet
Astronomia
Instrument òptic espacial de la NASA destinat a l’observació de l’Univers sense la distorsió de l’atmosfera terrestre.
Fabricat també amb participació de l’ Agència Espacial Europea ESA, navega a uns 550 km de la superfície terrestre a una velocitat de 8 km per segon, cosa que li permet completar una òrbita al voltant de la Terra cada 97 minuts És basat en un reflector de tipus Cassegrain , format per dos miralls El mirall primari capta les ones lluminoses i les reflecteix a un mirall secundari, des d’on són trameses a la unitat on són processades per instruments científics i enviades a la Terra Alguns d’aquests instruments, que funcionen amb l’energia solar captada per panells, són la càmera de camp ampli…