Resultats de la cerca

El 4 de maig de 1977 quedà legalitzat com a partit El gruix de la seva militància procedia del falangisme especialment del Frente de Juventudes Es declarà socialista i democràtica, però no acceptava la ruptura democràtica A Catalunya es declarà republicana i federalista i defensà l’autonomia i l’Estatut de 1932 i, fins i tot, de 1931 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 per Barcelona i Lleida 9525 vots Es distingí per la campanya pel retorn del president Tarradellas Dirigents Manuel Almodóvar Reina, Antonio Carrasco, Josep M Merino Coll, Joan Clua Soler i…

El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es …

Es declara progressista

Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí

El 1930 el moviment es convertí en partit i s’apropà després a la democràcia cristiana l’ala radical, però, es declarà nazi Les Heimwehren foren dissoltes en produir-se l’Anschluss 1938

Es declarà successivament republicà progressista fins el 1909, diari del partit radical fins el 1923, adquirit per l’"Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada fins el 1928, i, finalment, portaveu dels republicans unionistes fins el 1929

El 1968, que abandonà la confessionalitat, adoptà el seu nom actual Rebutja la lluita de classes i la violència i es declara partidària del pluralisme sindical Té branques a Llatinoamèrica i a Àsia, origen de la majoria dels seus afiliats

A l’octubre d’aquell any s’uní a Estat Català del Proletariat Dirigents Salvador Bartrolí i Agustí Moya

Es declara hereu de la tradició catalanista d’esquerra i reclama el pensament de Joaquim Martí Rodas La vídua d’aquest, Rosa Montserrat, n’és presidenta honorífica Està vinculat a l’entitat cultural Grup de Defensa de la Identitat Catalana i collabora amb la seva publicació Identitat

El partit no es declarà republicà, i així englobà la majoria de les forces monàrquiques, les quals se'n separaren el 1933 i formaren Renovación Española El 1933, poc abans de la constitució de la Confederación Española de Derechas Autónomas , José M Gil Robles quedà com a cap del partit