Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Geòlegs del Món
Geologia
Associació no governamental dedicada a la cooperació i el desenvolupament creada el 1999 per a dur a terme projectes de gestió del risc geològic i abastament d’aigua a zones deprimides, com l’Amèrica Central i l’Àfrica subsahariana.
Ha estat declarada entitat d’interès públic
tractat d’Adrianòpolis
Història
Tractat signat el 1829 a la ciutat d’Adrianòpolis, que posà fi a la guerra russoturca de 1828-29, després de l’ocupació de la ciutat pels russos, i que donà l’autonomia a Grècia, Sèrbia i les províncies romaneses.
Grècia fou declarada independent l’any següent
concòrdia de Guisando
Història
Acord entre Enric IV de Castella i la seva germana, la futura Isabel I (1468), que posà fi a la guerra civil, i en la qual Isabel era reconeguda com a hereva de Castella.
Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord
Associació Cultural lo Llaüt
Esport general
Associació cultural d’Ascó creada el 1998.
Entre les diferents accions que ha dut a terme, el joc tradicional ha estat un dels principals àmbits en la dinamització de les activitats culturals i esportives d’Ascó, com la incorporació dels jocs en les festes majors de la localitat i especialment per la Festa de Sant Antoni, declarada d’interès nacional
tractat de Tilsit
Història
Acord, signat a la ciutat homònima (actual Sovetsk, a l’oblast’ de Kaliningrad, a Rússia), entre Napoleó I i el tsar Alexandre I (juliol del 1807) per posar fi a la coalició antinapoleònica.
Europa fou dividida en dues zones d’influència l’occident per a França i l’orient per a Rússia Es preveié l’aliança francorussa en cas de guerra amb la Gran Bretanya A expenses de Prússia es formà el regne de Westfàlia i el Gran Ducat de Varsòvia, i Gdańsk fou declarada ciutat lliure
via romana de Capsacosta
Vista àeria de la via romana de Capsacosta
© Arxiu Fototeca.cat
Via d’època romana amb un traçat conservat de 6 km entre les poblacions de Sant Pau de Segúries (Ripollès) i la Vall de Bianya (Garrotxa).
Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia
Synodus ad cadaver
Sínode romà convocat per Esteve VI (897) per tal de jutjar el seu antecessor Formós, el cadàver del qual fou desenterrat i portat davant l’assemblea.
Declarada nulla la seva elecció pel fet d’haver-la acceptada essent ja bisbe d’una seu —cosa que prohibia el dret consuetudinari—, hom anullà tots els seus actes, fins i tot les ordenacions, i el cadàver fou llençat al riu El fet forma part de les lluites entre els partidaris del domini de la casa de Spoleto Esteve i la dels francs Formós
Junta Distribuïdora d’Herències
Dret civil català
Òrgan col·legiat dependent de la Generalitat de Catalunya, que té com a funció determinar, distribuir i liquidar l’haver líquid de les herències que rep la Generalitat.
En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni El president de la Junta Distribuïdora d’Herències és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, el qual té la funció d’executar les decisions de la Junta
Acadèmia d’Higiene de Catalunya
Medicina
Institució fundada l’any 1887 per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social.
S'ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants Tingué com a òrgan d’expressió el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Entre els seus membres més actius cal esmentar Joan Giné i Partagàs, Ignasi Valentí i Vivó, Rafael Rodríguez i Méndez i Josep Queraltó El 1905 fou declarada oficial L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, que presidí Felip Proubasta
Sima de los Huesos
Cova del conjunt paleontològic d’Atapuerca (Burgos), declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
S'hi han trobat restes d' Homo heidelbergensis que han permès completar l’estudi de la seva demografia