Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Galeries Laietanes
© Fototeca.cat
Sala d’exposicions i d’antiguitats fundada a Barcelona el 1915.
Dependent de la mateixa empresa que el Faianç Català , fou la successora d’aquesta sala com a centre de l’art noucentista El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals de Xavier Nogués conservats avui repartits entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i algunes colleccions particulars Després de la guerra civil de 1936-39, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, esdevingué un dels principals focus de nou desvetllament de l’art d’avantguarda i acollí el Saló d’Octubre
frontal de Martinet
Pintura
Antipendi de fusta pintat, del s XII, procedent d’una església pròxima a Martinet (Baixa Cerdanya) i conservat al Worcester Art Museum (EUA), on és representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.
Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre, a Esterri de Cardós
González Velázquez
Família d’artistes castellans.
Pablo González Velázquez Andújar 1664 — Madrid 1727, escultor, treballà per a esglésies madrilenyes i féu el retaule de l’església de les Calatravas Luis González Velázquez Madrid 1715 — 1764, pintor, fill de l’anterior, treballà a les Salesas i les Descalzas Reales El seu germà Alejandro González Velázquez Madrid 1719 — 1772, pintor, escultor i arquitecte, féu l’altar major de l’església de San Francisco de Borja El seu germà Antonio González Velázquez Madrid 1729 — 1793, pintor, decorà la cúpula de la Capilla Angélica del Pilar de Saragossa 1753 Zacarías González Velázquez…
Boulongne
Família de pintors i gravadors parisencs dels ss XVII i XVIII.
Louis Boulongne , el Vell París 1609 — 1674, fou un dels fundadors de l’Académie, Bon Boulongne París 1649 — 1717, fill de Louis Boulongne, decorà les capelles de Sant Jeroni i Sant Ambrosi als Invàlids de París Louis de Boulongne el Jove París 1654 — 1733, germà de Bon Boulongne, fou director de l’Académie i primer pintor del rei Treballà al palau de Versalles
Baró
Pintura
Escultura
Família d’artistes perpinyanesos dels ss XIV i XV; el més antic conegut és Pere Baró
, dit el Vell
(? — Perpinyà 1399), pintor i probablement escultor, que treballà per a les esglésies d’Hortafà (1367), Salses (1383) i Sant Cebrià (1388) i per a la casa de la procura de Perpinyà (1379); era seguidor de l’estil de Jaume Serra.
Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448
Vassé
Escultura
Família d’escultors francesos.
François-Antoine Vassé Toló 1681 — París 1736 fou deixeble del seu pare, Antoine, i de PPuget Treballà a la capella de Versalles i a l’ajuntament de Tolosa Llenguadoc, i decorà l’altar major de Notre-Dame de París i la xemeneia del Saló d’Hèrcules, de Versalles El seu fill Louis-Claude Vassé París 1716 — 1772 fou deixeble seu Li pertanyen una Venus dels jardins de Louveciennes, la Diana caçadora del palau de Potsdam, cinc busts de l’ajuntament de Troyes i el mausoleu d’Estanislau I de Polònia, a l’església de Notre-Dame-de-Bon-Secours, de Nancy
Juste
Escultura
Família d’escultors d’origen florentí, actius a França durant el s XVI al servei de Lluís XII, de Francesc I i de l’alta noblesa.
Antoine Juste Cabignano, Toscana 1479 — Tours 1519 esculpí els apòstols per a la capella del cardenal d’Amboise a Château Gaillon 1508-09 el 1514 començà els baixos relleus del sepulcre de Lluís XII i d’Anna de Bretanya El seu germà Jean I Juste San Martino a Mensola, Toscana 1485 — Tours 1549 féu les estàtues reials agenollades i les jacents Juste de Juste Tours 1505 — 1559, fill d’Antoine, féu els apòstols i les virtuts per a la mateixa tomba i decorà la Gran Galeria de Fontainebleau a les ordres de GBRosso Jean II Juste Tours 1510 — 1579, fill de Jean I, esculpí a Oiron Poitou…
Coypel
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Pintura
Família de pintors francesos.
Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’…
Guilló
Pintura
Família de pintors actius al País Valencià.
Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta…
Carracci
Pintura
Família de pintors bolonyesos els principals membres de la qual foren Ludovico Carracci (Bolonya 1555 — 1619), pintor i gravador, deixeble de Prospero Fontana, i els seus cosins, els germans Agostino Carracci (Bolonya 1557 — Parma 1602), gravador, pintor i poeta, i Annibale Carracci, el més destacat.
Els Carracci representen —en una línia distinta de la de Caravaggio— una reacció contra el manierisme, al qual oposen una pintura simple, de tipus sensual i sentimental En 1585-88 fundaren l’Accademia dei Desiderosi anomenada després degli Incamminati , que tingué una gran influència en la pintura italiana Conrearen la pintura religiosa — Martiri de sant Àngel 1598 i Predicació del Baptista 1592, de Ludovico La darrera comunió de sant Jeroni coetània a l’anterior i també per a l’església de San Gerolamo de Bolonya, d’Agostino la Madona de sant Mateu per a l’església de San Prospero de Reggio…